Salut i Festa

Fi d'etapa

2009-09-25T19:19:00.004+02:00

El president de la comissió de Festa Major i Santa Tecla es va acomiadar el dimecres de tots nosaltres. Avui ha parlat a la ràdio Maricel fent un balanç dels 6 anys que ha estat en el càrrec. Podeu escoltar-ho aquí.

Arribats en aquest punt tanquem la paradeta. És moment de reflexió i de tranquil·litat. Hi ha canvi de president i de comissió i això requereix una mica d'aïllament i baixar la pressió de tot plegat.

Faig com el president i aprofito per agrair des d'aquí als meus companys de comissió aquests 2 anys que hem passat junts. Han estat 2 anys molt intensos, però al vostre costat han passat volant. Gràcies a en Ramon per escollir-nos i per estar sempre disposat a escoltar-nos; a en Gari per compartir tota la saviesa en la producció i no tenir mai un no; a en Fali pels números i per saber-ho sempre tot; al Franchu per totes les històries que portem junts; al Siscu per no deixar mai que decaigui i a l'Oriol per aguantar la pressió millor que ningú.

També vull agraïr a tots els caps de colla i responsables amb qui he discutit, parlat i posat d'acord per fer la feina que fan, que no se'ls hi agraeix gaire i és pesada, i és una de les claus de la nostra festa.

Gràcies a tots els que heu visitat el bloc i heu contribuit a fer-ne un lloc de discussió i informació. Ha estat un plaer, tot i que de vegades no ho sembli. No sé si ens tornarem a trobar en aquest lloc, però ara que ja em coneixeu podem discutir qualsevol dia a qualsevol lloc. Deixo el facebook activat uns dies més i si teniu fotos que voleu compartir envieu-me-les i les penjo.

Només em resta dir-vos una cosa:

Salut i Festa!

Joana Fort

Última hora

2009-09-22T16:09:00.002+02:00

Degut a l'amenaça de pluja:

Es suspèn el concert de l'orquestra Maravella de les 18h i la revetlla de la nit amb l'orquestra Maravella i la "Fundación no hay manera " es farà al saló teatre del Retiro.

Comissió de Festa Majo i Santa Tecla

Santa Tecla 2009

2009-09-20T09:26:00.008+02:00

Aquí us podeu descarregar el programa de mà de Santa Tecla corregit i actualitzat.

Bona Festa Major de Santa Tecla a tothom!

Programa de mà de Santa Tecla

Sobre la mostra de balls i la matinal infantils

2009-09-16T14:12:00.005+02:00

Com ja sabeu el diumenge dia 20 hi ha la mostra de balls infantils, que consistirà en:

Al matí

A les 10h hi ha concentració de gegants i cabeçuts al cap de la vila. Sortirem de seguida en cercavila, per no coincidir amb les pubilles que també s'estaran passejant pel poble, cap al Parc de Can Bóta. Allà els gegants faran una ballada conjunta.
Cap a les 11h començarà la mostra de balls infantils. Els balls no fan cercavila, es trobaran directament a l'escenari. L'ordre d'actuació serà:

Ball de Bastons
Ball de Gitanes (BT)
Ball de Panderetes
Ball de Pastorets
Ball de Cercolets
Ball de Cintes
Ball de Gitanes (ABPS)
La Moixiganga

A la tarda

A les 18h hi haurà concentració de dracs i altres bèsties de foc al principi del carrer Espalter. Igual que al matí, aquests aniran en cercavila fins al Parc de Can Bóta on faran una encesa final. La comissió no es farà càrrec de les carretilles de les bèsties de foc, ni aquest dia ni a la matinal.

Tot seguit començaran a actuar els Balls de Diables infantils amb el següent ordre (el mateix que seguiran a la matinal infantil). Els diables no fan cercavila, es troben directament a l'escenari.

Ball de Diables de Sitges colla Jove
Ball de Diables de Sitges colla ABPS
Ball de Diables de Sitges colla de Sant Bartomeu i Santa Tecla
Ball de Diables de Sitges colla Vella

Tots els nens i les nenes que vulguin participar amb un gegant, cabeçut o bèstia de foc s'hauran d'inscriure a l'OAC amb la corresponent autorització d'un responsable fins el 19 de setembre. La comissió no es farà càrrec de la pirotècnia de les bèsties de foc infantils, que recordem que ha d'estar d'acord amb la normativa actual.

Per qualsevol dubte poseu-vos en contacte amb nosaltres a l'adreça comissiodefestamajor@gmail.com

Bona Santa Tecla a tothom!

Comissió de Festa Major i Santa Tecla

Els barrets de palla (2)

2009-09-01T19:29:00.003+02:00

L'any passat ja vaig escriure sobre aquest tema, però com que sembla que avui té tirada ho tornaré a fer. Un cop viscuts els actes de Festa Major podem fer un balanç de com funcionen aquells actes que alguns donen com a "perduts". M'estic referint especialment a l'entrada de grallers o a la ballada final.
M'agradaria que el post el féssiu vosaltres amb els comentaris, què us agrada i què no us agrada de la massificació d'aquests actes. Intervindrieu més? Com ho farieu, amb policia, tallant l'acte fins que paressin els comportaments incívics, posant megafonia? Creieu que als grallers no els hi agrada que el públic salti i canti les seves tonades? A qui no li agrada? Està bé que des del balcó on està feta aquesta fotografia no es puguin sentir les gralles? I la ballada final? És un moment d'eufòria màxima, qui ho propicia? Posarieu balles? Cadires? Està bé o malament que la gent jove es deleixi per ballar al so de les gralles? No és una emoció, també, l'alegria i la festa?
Algú sap que no fa molts anys al programa oficial es dedicava l'entrada de gralles als fundadors de la Festa Major, a la gent que ens ha precedit en la conservació d'aquest folklore que tant estimem, que ja no són entre nosaltres?
M'agradarà sentir els vostres comentaris. Us dic per avançat que la resposta no és fàcil. Si ho fos segur que algú hi hauria fet alguna cosa. També us dic que, per mi, tirar cervesa al cap dels veïns no és un comportament acceptable a no ser que decidim fer-ho tots i s'anunciï al programa com a "festa de la cervesa".
El debat està servit. Animeu-vos a dir-hi la vostra!

Joana

Castells avui dissabte a les 18:30 a l'Ajuntament

2009-08-28T18:35:00.001+02:00

La gran diada castellera de FM serà avui, dissabte 29, a dos quarts de 7 del vespre, a la plaça de l’Ajuntament. Comptarem amb l'actuació dels Capgrossos de Mataró, els Minyons de Terrassa i la Colla Jove de Castellers de Sitges.
No us ho perdeu, aquest sí que serà l'últim acte de la FM!

Salut i castells!

Àudios de Ràdio Maricel

2009-08-28T12:47:00.005+02:00

Els companys de Ràdio Maricel han penjat àudios de Festa Major molt interessants

Pregó de Festa Major
Pregó satíric al Palau del Rei Moro
Entrada de gralles
Sardanes de les dues
Els versos dels diables a l'Hort de Can Falç. Escolteu-los des d'aquí:
Versos Colla Vella de Diables
Versos Colla Jove de Diables
Versos Diables ABPS

I un recull de sons de Festa Major que trobareu en aquesta pàgina

Salut!

Balanç

2009-08-26T11:07:00.009+02:00

Abans no se'ns refredin les idees farem una mica de tertúlia de com ha anat la Festa Major.

Per començar dir que em sap molt de greu per la gent que ha pres mal. Espero que us milloreu ben aviat.
En aquests 4 dies han passat moltes coses, però per nosaltres és difícil valorar-les totes. Hem rebut molts elogis i també moltes crítiques pel carrer, però la veritat és que, en el meu cas, fins avui no començo a ser persona. M'agradaria que comentessiu aspectes que us han agradat i els que no us han agradat, anècdotes, suggeriments, etc.
Començaré jo. En general he notat bon ambient i la gent contenta. Faré un repàs dels actes tal i com jo els he viscut.
El pregó va ser un èxit aclaparant de públic. Potser vam pecar de no comptar-hi i per exemple l'organització del cava va ser una mica agobiant i el so una mica pobre. Però la gent semblava contenta del lloc i del pregó i també del concert de Rauxa, els que ens hi vam quedar.
Quan els gegants moros van estar vestits davant el Palau es van posar a banda i banda i sorpresa! van sortir els cubanitos amb els vestits nous de trinca. Després Les dues parelles van enfilar cap a l'Ajuntament.
L'acte de lliurament de la bandera va ser seguit per més gent que mai. L'església era plena de gom a gom i la suburband es va estrenar amb uns quants nervis inicials però amb un públic molt entregat després. El repartiment de síndria també va funcionar molt bé, sense acumulacions i amb síndria suficient per tothom. Després el concert de Pastora també va triumfar de públic, però per mi el so era poc potent. Pel que m'han dit la Victor Electrik Band va sorprendre la gent que els esperava amb certa recança.
L'entrada de grallers com sempre. Al mig del cap de la vila diuen que no es sentia res, ni tan sols l'Escola de Grallers. Jo estava al carrer Sant Francesc i ho vaig veure com sempre més o menys. És un acte que té dues visions molt diferents, difícils de lligar l'una amb l'altra.
La sortida de les dues per mi va ser pefecta. Ràpida i intensa. Les actuacions a l'Hort de Can Falç i a l'Hospital van anar cronometrades. Llargues, com sempre, però a 3/4 de 6 tothom era a dinar. Aquestes actuacions més ràpid no es poden fer tal i com està organitzat ara. Els balls tenen una duració i això és el que marca la duració total.
La processó cívica va anar força bé, també. A part d'estar bastanta estona aturada els balls van poder ballar molt. L'únic problema, per mi molt pesat, va ser la cruilla Bonaire amb Parellades (tallar el carrer Parellades durant una hora és impossible, la gent estrangera no entenen res i volen passar peti qui peti) i també els quatre cantons, amb el mateix problema.
La sortida de després dels focs bé, normal.
La matinal per mi personalment va estar molt bé. En sortir del racó de la calma la gran majoria de balladors portàven un ramet d'alfàbrega, malgrat poc a poc van anar caient per efecte dels salts. N'hi ha que es queixaran que la moixiganga mantejava amb les faixes, però la veritat és que el troç final era molt alegre, amb gitanes, moixiganga i la Suburband darrera, que marcava distància amb la banda de l'any passat de la matinal (encara que hi havia algun agregat que no anava vestit per l'ocasió, hehehe).
La sortida d'ofici com sempre, esplendorosa. Pels que estàvem al baluard i ens toca sortir els últims, els gegants i les bésties de foc es van entretenir una mica, perquè aquell bat de sol que queia fa que sembli que es triplica el temps d'espera.
La processó va anar força bé. Hi ha problemes en alguns punts, i són sempre els mateixos i difícils de solucionar a no ser que no es deixi ballar els balls, cosa que no veig molt clara. Però en definitiva la gent va ballar tot el que va voler sense interrupcions exagerades. I l'entrada va ser especial. El Sant es va girar de cara a la plaça, per veure ben bé tot el que feien per ell i mentre tots els balls ballaven, com és habitual, els gegants moros i els cubanitos també es van bellugar! Els diables van tirar sortidors enlloc de carretilles, un intent de solucionar que cremin massa però que llueixin igual, que no sé com va funcionar, perquè jo estava molt lluny. Si algú ho va veure de prop que ho comenti, si us plau! I per suposat l'ajuda dels bastons i alguns altres balladors va ser, altre cop , immillorable.
La revetlla del 24 va ser espectacular. Dues grans orquestres que van seguir molts sitgetans. Molts eren balladors, que havent acabat la feina es decidien a relaxar-se i passar-ho bé.
Finalment el vermut de Sant Lli, tan anunciat, va funcionar força bé. Algunes deficiències en servir el vermut, però bon ambient, bona música i bona companyia. Sort que els núvols ens van ajudar a parar aquell sol que ens ha fregit tota la Festa Major!

Així és com jo he vist la Festa Major, explicat una mica ràpid. Segur que després de penjar aquest post se m'acudeixen mil i una coses més que m'he deixat, però per això estan els comentaris!

Gràcies a tots per haver posat el vostre granet de sorra de la festa, a tots els que ens heu ajudat i heu fet una bona Festa Major. Ja us dic jo que aquesta no l'oblidaré amb facilitat. I ja que és un escrit personal, gràcies als meus companys de comissió, per l'equip que fem i per l'amistat. Treballar amb vosaltres sis és un plaer dels grans.

I ara a preparar Sant Tecla!
Salut i Festa!

Joana Fort

25 d'agost, Sant Lli, el dia després.

2009-08-25T11:14:00.002+02:00

Estimats balladors, grallers, espectadors, gent de Sitges,
Estic a punt de marxar cap a la plaça de l'ajuntament on hi haurà el vermut de Sant Lli, però abans volia escriure una nota breu.
Ja han passat les 36 hores esperades i jo només puc dir que ha anat força bé. Ahir, a l'entrada del Sant vam poder tornar a comptar amb l'ajuda dels bastoners i altres balladors per fer lloc als balls i al Sant, que es va girar per mirar-se tota la plaça plena a rebentar. Per mi això és molt millor que posar mossos d'esquadra, no trobeu?
Bé, ja anirem fent anàlisi d'algunes cosetes que m'han agradat i d'altres que no m'han agradat tant. Però demà, que avui és el dia després.
Gràcies a tots els que heu procurat fer una festa millor.

Joana

Les 36 hores

2009-08-23T08:51:00.005+02:00

Diumenge 23 d’agost, La vigília

12h ENTRADA DE GRALLERS: Sant Francesc, Cap de la Vila, Major i plaça de l’Ajuntament.

14h en punt ENCESA DELS 21 MORTERETS a càrrec de representants electes dels primers ajuntaments democràtics, en motiu dels 30 anys de la seva recuperació i REPICADA DE CAMPANES.

A la mateixa hora, al Cap de la Vila, la Cobla Maricel interpretarà les sardanes La Processó de Sant Bartomeu, d’Antoni Català i Vidal, i La Festa Major, d’Enric Morera i Viura.

14.15h , des de la plaça de l’Ajuntament, SORTIDA DELS ENTREMESOS I ELS BALLS POPULARS: Gegants, Capgrossos, Drac, Àliga, Diables, Bastons, Cercolets, Panderetes, Pastorets, Cintes, Gitanes i Moixiganga, acompanyats de l’Agrupació Musical Suburband. En arribar al Cap de la Vila, la Moixiganga farà la seva representació completa.

Actuació de lluïment i es representació tots els balls amb parlaments (Ball de Diables, Ball de Cercolets, Ball de Pastorets i Ball de Gitanes), a l’Hort de can Falç -en honor de l’alcalde, les autoritats i poble que hi assisteixi- i a l’Hospital de Sant Joan Baptista.

18h , al Cap de la Vila, ACTUACIÓ CASTELLERA a càrrec de la Colla Jove de Castellers de Sitges.

19h, des del carrer Bonaire, número 6, domicili del president de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla, Ramon Soler i Fernández, PROCESSÓ CÍVICA.

Els balls populars, entremesos i músics, acompanyats de l’Agrupació Musical Suburband, passaran a recollir el tabernacle de Sant Bartomeu al domicili del Pendonista de la Festa Major 2009, senyor Denci Mirabent i Palmer, al c. Jesús, 20.

Recorregut: Bonaire, Sant Josep, Sant Gaudenci, Sant Isidre, Illa de Cuba, Jesús, Rafel Llopart, Port de n’Alegre, Baluard Vidal i Quadras, Fonollar, Baluard Miquel Utrillo i Baluard. A les portes del temple parroquial els balls rebran la imatge de sant Bartomeu.

Tot seguit, a l’Hort de Can Falç, sopar popular, organitzat per la Plataforma Xató Actiu de Sitges.

23h , des de la Punta, la Fragata i els espigons, APOTEÒSIC I MONUMENTAL CASTELL DE FOC dirigit magistralment pel nostre pirotècnic Isidre Pañella i Virella de l’acreditada empresa Pirotècnia Igual SA, que, com ja és habitual, ens sorprendrà amb noves combinacions pirotècniques dedicades al poble de Sitges.

Acabat el castell de foc BAIXADA DELS BALLS POPULARS PER LES ESCALES DE LA PUNTA, desﬁlada ﬁns al Monument del Greco, carrer Sant Pau i tornada ﬁns al carrer Nou.

A continuació, al Passeig de la Ribera,

REVETLLA SARDANISTA DE LA VIGÍLIA amb la Cobla Maricel.

REVETLLA DE FESTA MAJOR amb l’actuació de les orquestres Cristian Domenech i La Mitjanit, que ens convidaran a ballar fins que gairebé es faci de dia.

Dilluns, 24 d’agost, Sant Bartomeu

6h, des del Baluard Miquel Utrillo i Morlius, ALEGRE I FESTIVA MATINAL.

La Comissió obsequiarà les senyores i senyoretes amb oloroses flors.

Tothom que ho desitgi es pot afegir a la disbauxada passada de faixes. Només cal anar vestit de blanc, amb espardenyes de betes i dur una faixa.

Recorregut: Baluard, Fonollar, Baluard Vidal i Quadras, Port de n’Alegre, Rafael Llopart, Sant Damià, Sant Sebastià, Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Josep, Espalter, plaça d’Espanya, carrer Espanya, Joan Tarrida, plaça de la Indústria, Marquès de Montroig, Parellades, Cap de la Vila, carrer Major i Ajuntament.

10.45h, des de l’Ajuntament, ACOMPANYAMENT MUSICAL DE LES AUTORITATS A L’OFICI amb la Banda de Música d’Ulldecona.

11h, a l’Església Parroquial de Sant Bartomeu i Santa Tecla, SOLEMNE OFICI CONCELEBRAT EN HONOR AL PATRÓ DE LA VILA SANT BARTOMEU.

Acabat l’Oﬁci, APOTEÒSICA SORTIDA D’OFICI. Desfilada musical de la Banda de Música d’Ulldecona que acompanyarà les autoritats ﬁns a l’Ajuntament. Seguidament actuaran, alhora, tots els balls i els seus respectius músics, que junt amb la cobla i la banda, dibuixaran un dels moments més màgics de la nostra Festa Major.

A continuació, a la plaça de l’Ajuntament, EXHIBICIÓ CASTELLERA a càrrec de la nostra Colla Jove de Castellers de Sitges.

Acte seguit, CONCERTS-VERMUT DE FESTA MAJOR:

Als jardins del Casino Prado Suburense, actuació de la Banda de Música d’Ulldecona.

Als jardins de la Societat Recreativa El Retiro, audició de la Cobla Maricel.

17:30h, un cop acabats els tradicionals àpats de Festa Major SELECTES CAFÈ-CONCERTS DE TARDA:

Als jardins de la Societat Recreativa El Retiro, actuació de la Banda de Música d’Ulldecona.

Als jardins del Casino Prado Suburense, audició de la Cobla Sant Jordi - Ciutat de Barcelona.

En cas de pluja els cafè-concerts es faran en els teatres de l’entitat corresponent.

19.30h, des del Baluard, PROCESSÓ en honor a Sant Bartomeu.

Recorregut: Baluard, Fonollar, Sant Joan, Davallada, Barcelona, Santiago Rusiñol, Jesús, Sant Bartomeu, Sant Gaudenci, Sant Francesc, Cap de la Vila, Parellades, Bonaire, passeig de la Ribera, Nou, Major, plaça de l’Ajuntament i Baluard.

En arribar la processó al Baluard, els balls i músics envoltaran el tabernacle, fent el darrer homenatge al nostre patró, mentre esclaten focs artificials i repiquen de valent les campanes durant la més que emotiva ENTRADA DE SANT BARTOMEU A L’ESGLÉSIA PARROQUIAL. A dins del temple, pregària de cloenda.

Tot seguit, davant de l’Ajuntament, BALLADA FINAL DE LES BÈSTIES DE FOC I DELS GEGANTS, que servirà per acomiadar els actes tradicionals de la nostra Festa Major.

En acabar, fi de festa al palau del Rei moro, acte organitzat per l’Agupació de Balls Populars de Sitges.

23h, al Cap de la Vila, REVETLLA SARDANISTA DE FESTA MAJOR amb les cobles Jovenívola de Sabadell i Maricel.

A la mateixa hora, al passeig de la Ribera, GRAN BALL DE FESTA MAJOR amb les actuacions de les orquestres Tandem i Centauro.

BONA FESTA MAJOR!

El pregó i la música d'aquest any!

2009-08-20T17:47:00.015+02:00

Estem a punt de començar. Demà, a les 22:30 tenim una cita davant l'ermita de Sant Sebastià, en aquella plaça que fa tanta baixada, per celebrar que la Festa Major d'aquest any ja és aquí. No us perdeu el pregó d'en Jordi Barrachina, que de ben segur que ens amaga moltes sorpreses!
Després de prendre una copa de cava ballarem amb el grup Rauxa en el mateix espai. Aquest és un grup de directe, un grup capaç d’encendre places senceres i de portar la festa a qualsevol racó de Catalunya, un grup de set persones que van amunt i avall per tal de portar la seva energia. Just el que volem per començar la nostra Festa d'enguany.
La nit del 22 hem apostat per un concert atrevit, però sense estridències. Tindrem la veu de la Dolo Beltrán amb Pastora i en Víctor amb la seva Electrik Band.
Pastora és un grup de Barcelona format per Dolo Beltrán (veu) i pels germans Caïm Riba Pastor (guitarra i Sintetitzadors) i Pauet Riba Pastor (mitjans visuals), fills de Pau Riba. Els orígens de Pastora es poden situar cap el 1996, quan els germans formaven el grup com a duo i com un grup audio-visual . Després, Dolo Beltrán (veu) es va unir a la formació. Des d'aquest moment, i fins avui, Pastora han continuat la seva carrera com a trio. El seu èxit 'Lola' es va convertir en una de les cançons més sonades del 2003. Tenen una pàgina web molt ben feta, val la pena visitar-la i conèixer-los una mica.

I després la Víctor Electrik Band, que és una banda de versions de Rock de temes d’entre els 70es i els 90es, amb molta energia. Per aquells que enyoreu els temps passats i els que us agraden els discs dels co

Creiem que aquesta pot ser una nit per gaudir de bona música.

Esperem que aquests actes siguin del vostre gust, o almenys que en trobeu prous per omplir la vostra Festa Major particular.

Bona Festa Major a tothom!

Sobre les rèpliques

2009-08-18T10:10:00.006+02:00

En el post anterior ha començat un debat interessant. No sé si ja està cremat, però intentarem posar-hi una entrada a part. Així que si voleu llegir-vos tota la discussió primer haureu d'anar als comentaris de l'anterior article sobre el programa de FM.

Tot va començar amb una pregunta de com està la rèplica que sembla que estan fent del Drac. La resposta que alguns han donat és que s'està fent però falta pressupost. D'altres pensen que una rèplica no és necessària i altres que potser seria necessària per fer sortides fora del poble. Després també han sortit el tema de les rèpliques dels gegants, que si no els treuen sempre per Corpus, que si els vells no estan exposats, etc.
Creieu que són necessàries les rèpliques? Creieu que els elements antics s'han d'exposar o s'han de mantenir vius al carrer? Cal un casal de Festa Major amb exposició? Fan el mateix efecte els elements antics al carrer que les rèpliques? El pes és un motiu suficient per fer un rèplica?
Podem continuar discutint aquí, si us ve de gust!
Salut i Festa!

Joana

Presentació del programa de Sant Bartomeu i Santa Tecla

2009-08-12T10:33:00.020+02:00

Ja està, la feina de molts mesos va sortir a la llum ahir. La presentació del programa ha esdevingut un acte més. Ahir les Terrasses del Maricel feien molt de goig. La gent volia saber com era el programa i què hi deia. Es notaven les ganes generals de Festa Major. Van parlar l’Alcalde, en Regidor de festes, el President de la Comissió i un representant de l’empresa Hydramedia. Si voleu podeu escoltar-lo per ràdio Maricel prement aquí.

Abans de res, volem anunciar que les figuretes de plom d’aquest any són els grallers, i són 3, 2 grallers i un timbaler.

Aquest any hem optat per donar l’oportunitat a una empresa sitgetana, Hydramedia, per a què elaborés el programa de Festa Major i Santa Tecla, el cartell i les samarretes. El cartell ja va ser presentat el dia 24 de juliol i a partir d’avui es podrà veure penjat per tota la vila.
Les samarretes aprofiten el disseny de les siluetes dels balls que es pot veure al cartell i són de 3 colors diferents segons el model, blava, fúcsia i festuc.
El programa consta de 3 apartats, Festa Major, Santa Tecla i un còmic sobre la Festa Major. En el bloc de la Festa Major hi ha 10 entrevistes a 10 persones que expliquen com era la festa cada últim any de dècada, a més de la programació i les salutacions pertinents. El còmic ens explica les 36 hores d’una manera distreta. La nostra part de la feina és bàsicament la programació i ens agradaria destacar alguns actes.

El primer és el pregó, que com ja es va anunciar canvia de lloc davant l’ermita de St. Sebastià. Després del pregó, i continuant amb la proposta de l’any passat, hi haurà un concert amb el grup Rauxa. És un grup musical de Sabadell que fa rumba-fusió mediterrània, amb un directe molt festiu, que és just el que volem per la nostra primera nit de Festa Major, encomanar la gresca i l’alegria.

Aquest any, i també seguint la línia de l’any passat, hi ha dues orquestres per nit, la del 23, amb Christian Domenech i La Mitjanit i la del 24, amb Tandem i Centauro. Tots dos dies hi ha una orquestra més per tots els públics i una segona orquestra més disbauxada o juvenil. Totes elles tenen un lloc reconegut en les festes catalanes.

La nit del 22, que aquest any cau en dissabte, hem apostat per un bon concert amb els grups Pastora i la Víctor Electrik Band.
Pastora és un trio barceloní que aposta per ser diferent, mesclant tot tipus de músiques i explicant històries urbanes. Pastora és un grup que no deixa indiferent a ningú ja que combina molts tipus de música amb muntatge visual i de sons.
I després la Víctor Electrik Band, que és una banda de versions de Rock de temes d’entre els 70es i els 90es, amb molta energia.
Creiem que aquesta pot ser una nit per gaudir de bona música.

La Banda
Ja que som al dia 22 retrocedim a 2/4 d’11 de la nit, en l’acte del lliurament de la bandera on, també com l’any passat, ens hi acompanyarà la nostra banda, la Suburband, que aquest any també serà responsable de tancar la cercavila de les 2, la processó cívica i la matinal. El dia de Sant Bartomeu al matí, la Banda de música d’Ulldecona agafarà el relleu. La Banda d’Ulldecona, amb una història de més de 130 anys, portarà 70 músics i ens acompanyarà a l’ofici, en els concerts-vermut i cafè-concerts, i a la processó de Sant Bartomeu.

Tornem a l’acte de lliurament de la bandera, on la Lali Vergés ens ha obsequiat amb una poesia seva. Aquest any hi haurà la presentació del nou Cos de Portants de Sant Bartomeu i Santa Tecla. Després anirem fins al carrer Bonaire acompanyats de la Suburband i allà, quan posem la bandera al balcó, s’oferirà síndria als que ens vulguin acompanyar, tot just abans de baixar cap al concert de Pastora. Aquest acte vol recordar la costum de molts sitgetans de compartir síndria després del castell de focs.

El 23 i 24 transcorreran més o menys com estem acostumats. Els nostres balls i músics ja s’estan preparant per fer-nos gaudir al màxim de les 36 hores més màgiques del nostre calendari.

Les novetats en la programació del 25 i 26 d’agost ja la vaig comentar en articles anteriors. Cal destacar el Vermut de Sant Lli, el dia 25 a la 1h del migdia a l’ajuntament, la festa infantil que també es farà en aquesta plaça durant la tarda i la nit de discjòqueis locals que es farà al Prado després de l’Espategafoc.

Finalment, el 29 tenim l’actuació castellera amb la nostra colla local acompanyada pels Capgrossos de Mataró i els Minyons de Terrassa, dues de les millors colles de castells de Catalunya.

Del programa de Santa Tecla ja en parlarem més endavant.

Des de la Comissió volem agrair als 13 entrevistats i els 13 entrevistadors la seva col·laboració, així com als dibuixants i l’escriptor del còmic i en general a tots aquells que desinteressadament han ajudat a fer un programa millor.

fotografies d'Àlex Ferret

La modernització dels balls

2009-08-10T08:28:00.002+02:00

En la història dels balls populars hi ha un gran nombre d'exemples de modificacions en els mateixos. Algunes són tan antigues que ja esdevenen tradició i molta gent els coneix així de sempre. Perquè això de la tradició és molt traïcioner. Quants anys han de passar per a què una cosa esdevingui tradició? Val més una tradició antiga o una de nova però que s'ha repetit molts anys? El que està clar és que el folklore és viu perquè viu amb nosaltres i això vol dir que accepta canvis.
Per exemple, hi havia una època en que els gegants canviaven de vestuari segons la moda, però ara això ja no és així, ara porten un vestit inspirat en una època molt remota i sembla que és del gust de tothom. O un altre exemple, els diables feien el ball de diables centenari, on no hi havien versots actuals, i ara, l'important del ball de diables són els versots, però quants anys en fa d'això? I de la mateixa manera les gitanes i les cintes ballen cercaviles moderns (o no són tan moderns?), el drac fa un ball parlat, la moixiganga manteja la gent per la matinal, els bastons ballen amb cançons que no els hi son pròpies, els timbalers de les colles de foc innoven amb músiques i instruments, etc. Però quin és l'estàndard de ball ben fet? És millor encorar-nos en un moment determinat del passat o s'han d'anar canviant els balls segons les coses que van funcionant? Hi ha algú amb prou autoritat per opinar? Els canvis no afectaran el futur dels balls fins al punt de fer-los irreconeixibles i per tant fer-los desaparèixer?
La polèmica està servida, ja sabeu, vull comentaris sense menystenir a ningú ni a cap grup.

Salut i Festa!

Joana

Vot de Vila a Sant Lli

2009-08-07T17:57:00.008+02:00

Com ja vaig explicar el Vermut de Sant Lli es farà a la plaça de l'Ajuntament, espai que creiem que té moltes possibilitats per fer-hi coses i aquest any hem volgut potenciar.

Doncs el 25 a les 5 de la tarda s'obrirà el parc infantil al voltant l'Ajuntament, i romandrà obert fins a les 9. Cap a 2/4 de 7 hi haurà un espectacle d'animació amb el grup la faràndula de Guillem Roca. Els últims anys aquest acte es feia el mateix dia al matí, però hem volgut canviar-ho una mica per esponjar els actes entre el 25 i el 26, que hi ha temps i queda més lluit.

I per acabar la nit de Sant Lli, després de l'Espategafoc, el Prado ens ha preparat una sessió de disjòqueis locals dins la sala-teatre de l'entitat per a què, els que no n'hagin tingut prou, puguin ballar fins a altes hores de la nit.

Finalment, el ball per a la gent gran canvia de dia! Aquest any serà el dia 26 a 2/4 de 7 de la tarda a l'hort de can Falç, amb el mític duet, Josep i Gerard.

Aquest dimarts 11 d'agost a les 8 de la tarda a les Terrasses del Palau Maricel hi ha l'acte de presentació del programa 2009. Llavors ja us comentaré la resta de la programació, orquestres i concerts per a què hi digueu la vostra!

Salut i festa, i ens veiem dimarts al vespre!

El Vermut de Sant Lli, el dia 25 d'agost a les 13h a la Plaça de l'Ajuntament.

2009-08-03T18:52:00.010+02:00

La celebració d'un segon sant el dia després de la festa major és comú en moltes viles. Com a exemples està el dia de Sant Ramon a Vilafranca o el de la Mercè a Tarragona. Havíem sentit a dir que anys enrera, a Sitges, el dia després de Sant Bartomeu es feia ofici en honor a Sant Lli. Quan l'any passat vaig posar el nom de Sant Lli al programa el dia 25 d'agost se'm va ocórrer buscar al google quin dia era i oh! sorpresa! és el dia 23 de setembre! Així que vaig trucar a un bon amic meu, en Miquel Forns, per a què m'expliqués aquesta peculiaritat del santoral sitgetà. El que em va explicar va sortir al programa l'any passat, amb aquestes paraules:
Des d'almenys el 1699 i fins a 1978, Sitges celebrava aquesta festa votiva en honor de Sant Lli amb la finalitat d'afavorir les collites del terme, encomanant-les a la protecció d'aquest sant. Conten que Lli fou el successor de Sant Pere com a bisbe de Roma l'any 67 i que morí màrtir. La nostra vila en conservava una relíquia des de 1697 i celebrava el dia del vot cada 25 d'agost, com a tornaboda de la diada de Sant Bartomeu, l'endemà de la Festa Major, tot i que la festivitat d'aquest màrtir s'escau el dia de Santa Tecla.
Ja fa més d'un any que ens ronda la idea que el nom de Sant Lli torni a sonar dins la nostra festa. I per fer-ho, vam pensar crear un acte propi del dia que portés aquest nom. I el dia 25 d'agost , què ens vindria de gust de fer als sitgetans, a part de dormir? Doncs, per exemple, trobar-nos una estona per comentar tot el que ha passat durant les 48 hores anteriors. Així que havia de ser un acte al carrer, popular i no massa matiner.
I així va néixer la idea del VERMUT DE SANT LLI, que proposem com a novetat aquest any. Serà una petita festa a la 1 del migdia, a la plaça de l'Ajuntament, on ens trobarem amb la música de la SitJazz Band (banda de Dixieland sitgetana molt coneguda arreu del país i internacionalment). S'oferirà un aperitiu popular per 1,5 € amb cervesa, patates i olives, amb la col·laboració de Moritz.
Esperem que l'acte sigui del gust de tothom i la prova serà trobar-nos-hi!
Salut i Festa!

Quants graus té la festa major?

2009-07-31T09:00:00.012+02:00

L'alcohol és un element bàsic de les nostres festes. Els catalans, com la majoria dels mediterranis, relacionem el bon menjar amb l'alcohol com una cosa natural. I per tant que un vagi una mica content després d'un dinar és vist com una gràcia. Per altra banda també relacionem qualsevol festa amb l'alcohol, fins al punt que moltes festes tenen una beguda especial. Ara bé, la societat ha anat canviant, i ara mateix una persona èbria fa molt mal efecte.

Bé, doncs tot això es pot aplicar a les nostres festes. Està bé que la gent es prengui una cervesa fresca o dues un dia de molta calor com és FM i/o dini acompanyat de vi i després estigui contentet? Molts em direu que sí, però és fàcil posar límit al nivell d'embriaguesa? Qui l'ha de posar? Jo crec que en principi el sentit comú, però quan aquest ja no serveix qui és el qui li diu a un ballador o un graller o qualsevol participant, que han de fer un espectacle de cara al públic, que no està en condicions de sortir? El cap de colla? La comissió? Els seus "amics" o companys? No hauríem de fer, entre tots, un esforç per baixar el nivell d'alcoholèmia general de festa major? Jo crec que si no ho fem així al final s'acabarà regulant, s'hauran de posar normes i això és incòmode per tothom. No sé vosaltres, però jo no vull que arribi el dia en què haguem de passar un control d'alcoholèmia per agafar els gegants, tirar una carretilla, tocar la gralla o ballar qualsevol ball.
Perquè si un gegant cau a terra i es trenca perquè el geganter no està en condicions, de qui és la responsabilitat? O si un diable, bastoner, pastoret, etc. fa mal a algú?
Us demano si us plau que en els comentaris no feu al·lusió explícita a ningú. Malgrat siguin històries públiques que tothom ha vist hauríem de mantenir una mica les formes, d'acord?
Salut i Festa!

Premsa

2009-07-29T21:25:00.002+02:00

Aquesta setmana han fet dues entrevistes festamajorenques a ràdio Maricel: al president de la comissió, Ramon Soler, i al pregoner de la festa major, Jordi Barrachina. Pots escoltar-les clicant sobre el nom al bloc de la ràdio.
Salut!

Conclusions (1). Sí, és positiu per la festa que cada colla tingui els “seus” músics.

2009-07-28T21:22:00.004+02:00

Sobre la pregunta de l'escrit és positiu per la festa que cada colla tingui els “seus” músics? l’enquesta ha donat una resposta contundent, SÍ per un 47% davant un 24% a qui els semblava que NO i un 15% que opinava que no ho tenia clar, d’un total de 78 vots. Així doncs la majoria creu que és positiu que es conservi el vincle entre la colla de balladors i la colla de grallers que els acompanya.

No sé perquè algun dels comentaris ha estat contundent amb la comissió, quan ara mateix el sistema que es segueix és presisament el de que naturalment els balls decideixin quins grallers volen i que normalment són els mateixos.

Gràcies per participar en l’enquesta i en els comentaris.

Salut i festa!

El cartell de la Festa Major crea la imatge de Sant Bartomeu a partir de 500 fotografies

2009-07-24T09:15:00.018+02:00

Només queda un mes per la Festa Major i ho volem celebrar ensenyant-vos el cartell que inundarà els nostres carrers ben aviat. Avui divendres, es presenta als mitjans de comunicació en una roda de premsa per part de l’alcalde, Jordi Baijet; el regidor de Festes, Rafael Roig; el president de la Comissió, Ramon Soler i el director d’Hydra Media, Santi Terraza, que és l’empresa que ha rebut l’encàrrec de realitzar el cartell, el programa, la samarretes i la imatge corporativa de la Festa Major 2009.

El cartell de la Festa Major d’enguany és revolucionari en el concepte i el mètode, i tradicional en la imatge utilitzada. Es tracta de la figura de Sant Bartomeu a les terrasses del Maricel. La peculiaritat de la imatge, però, és que està creada a través d’un total de 494 fotografies diferents de Festa Major, tant actuals com antigues. La concepció del cartell ha estat inspirat en la coneguda obra de Salvador Dalí “Salvador Dalí Lincoln in Vision Painting” (que està exposat al Museu-teatre de Figueres).

De lluny –a partir d’una distància d’uns 7 metres–, la visió que genera el cartell és la pròpia de la fotografia feta del sant a les terrasses del Maricel. De prop, es poden apreciar les petites 494 fotografies que dibuixen la imatge del sant. Imprès en paper, el cartell provoca aquest efecte dual entre la proximitat i la llunyania (vist a la pantalla de l’ordinador no genera el mateix efecte de detall).

El cartell ha estat elaborat de manera minuciosa a partir d’un programa informàtic i la combinació, imatge a imatge, de totes les fotografies han permès generar el resultat final. En la part inferior, el cartell reprodueix les siluetes dels balls de Festa Major: des dels gegants fins la Moixiganga i els castells.

Hydra Media, agència de comunicació amb seu a Sitges i que, entre d’altres treballs, edita la revista cultural “On”, ha volgut reunir modernitat i tradició en la creació del cartell. La imatge del cartell entronca amb el programa que ha preparat l’equip d’Hydra Media, integrat per 10 persones, i que es presentarà en un acte públic el proper 11 d’agost.

Les 494 fotografies que integren el cartell són de diferents autors: Benjamí Cervera, Marga Domingo, Marta Ferrer, Àlex Ferret, Lídia Gázquez, Sylvia Gómez, Alba Gràcia, Jesús París i la col•lecció de l’Arxiu Històric de Sitges.

Descarrega-te'l en alta resolució

PUM, primer avís! Presentació del Cartell de Festa Major

2009-07-23T11:53:00.003+02:00

Demà al matí, a les 9:15, es farà una roda de premsa amb el senyor Alcalde de Sitges, el Regidor de Festes, el president de la Comissió i el responsable de l'empresa que ha dissenyat el cartell i el programa, Santi Terraza per presentar el cartell de la festa major 2009.
La notícia es publicarà al bloc a la mateixa hora, així que no us perdeu la primícia de ser els primers en veure el cartell!
Apa, fins demà!
Salut i Festa!

És positiu per la festa que cada colla tingui els “seus” músics?

2009-07-18T14:12:00.003+02:00

El fet és que normalment, a no ser que hi hagi incompatibilitats o canvis en les colles, els balls acostumen a portar sempre els mateixos músics. En una primera anàlisi sembla que té avantatges, ja que els músics coneixen a fons el ball i la colla que el realitza i es forma una simbiosi. I això és el que fa que es respectin aquestes associacions en la Festa Major. Però d’aquesta manera els músics adquireixen un poder sobre el ball que no sé si és del tot beneficiós i per altra banda alguns músics no serien capaços de tocar un altra música que no fos la del seu ball associat.

Els esbarts, que ballen molts tipus de balls de llocs diferents, acostumen a solucionar el tema ballant sempre enllaunats. En canvi a Sitges tenim la sort de tenir balls fets per la gent del poble i les músiques tocades per grallers del poble. Poso aquest exemple perquè el "problema" dels músics és conegut i antic.
El problema ve de la diferència en el tractament dels dos grups, balladors i grallers. És la diferent manera de prendre’s la festa i el seu lloc a dins d’ella. Mentre la majoria de balladors surten per festa major després d'haver assajat un mes o dos per tal de passar-ho bé i fer ambient amb la colla, els músics reclamen el reconeixement per la seva preparació prèvia amb un tracte més professional. I això es contradiu una mica amb el fet que, d’alguna manera, formin part de la colla a la què acompanyen.

Per això us faig aquesta pregunta, és positiu per la festa que cada colla tingui els "seus" músics? O seria millor anar alternant colles de balladors i músics, en la mesura del possible, de manera que qualsevol músic pogués tocar qualsevol ball en qualsevol moment? M’agradaria sentir la opinió de les dues bandes i també de gent que no està en cap dels dos grups i ho veu des de fora.

Salut i festa!

Joana Fort

Presentació del Pregoner i els pendonistes de Festa Major i Santa Tecla

2009-07-15T12:00:00.008+02:00

Per a què veieu que el bloc serveix d'alguna cosa us donem la notícia al mateix moment que s'està fent la roda de premsa oficial de presentació:

El pregoner de la Festa Major 2009 serà en Jordi Barrachina i Sala. El Pregó es canvia d'ubicació i es farà davant l'ermita de Sant Sebastià, en un espai nou que tenim ganes de conèixer i fer-lo nostre.

El pendonista de Festa Major 2009, serà el senyor Denci Mirabent i Palmer. Viu al carrer Jesús així que ja podeu començar a pensar quin serà l'itinerari de la cívica.

Finalment, la pendonista de Santa Tecla 2009 serà la Carme Comas i Domingo, que viu a Quint Mar, però no patiu, que la Santa restarà exposada més a prop, al carrer Espalter.

Esperem que els representants que hem escollit entre la parròquia i la comissió gaudeixin de la Festa Major i de Santa Tecla d'una manera diferent, en representació de tots nosaltres.

Notícia a la web de l'ajuntament

Reunió de caps de colla avui a les 22h al Miramar

2009-07-15T10:15:00.004+02:00

No oblideu que avui a les 10 de la nit al Miramar hi ha la primera reunió de Caps de Colla i responsables!

Comença la Festa Major internauta

2009-07-15T10:00:00.007+02:00

Ara que la calor ja es nota i es comencen a sentir picar els bastons a les nits, ha arribat el moment de posar en funcionament aquesta eina que l'any passat va tenir tan bona acollida.
Aquest any, com ja vam anunciar amb un escrit a l'Eco, li hem fet un rentat de cara. El disseny l'ha fet l'empresa local Hydramedia.
Com a hores d'ara molts ja debeu saber, la empresa Hydramedia és l'encarregada de fer el programa, cartell i samarretes aquest any. La seva feina és fer tot el programa i buscar la publicitat. Esperem que sigui del vostre gust quan el pugueu veure, que serà ben aviat.
De moment avui a les 12:00 al saló de plens de l'Ajuntament hi ha la roda de premsa per anunciar els noms dels pendonistes i el pregoner. A les 12h en punt també es publicarà al bloc com a primícia!
I a la nit hi haurà la primera reunió de caps de colla.
De moment res més, fins després!

Joana

Altres llocs de la festa major

2009-06-15T18:27:00.003+02:00

Normes d'ús

2009-06-15T10:43:00.000+02:00

Simple:

Els comentaris són oberts i anònims. Us aconsellem que sempre firmeu amb el mateix sobrenom per poder seguir els fils de la conversa.
Acceptarem totes les opinions per més crítiques que siguin, però sempre fetes amb respecte.
No es pot insultar ni menysprear a persones o col·lectius. El criteri serà consensuat amb la comissió. Els missatges que es considerin ofensius seran retirats.

1919. Els senyors no ballen

2009-05-10T19:08:00.001+02:00

Jofre Vilà, l’imaginari festiu

Massa lluny queda la Festa Major de fa noranta anys, com per a poder apel·lar a la memòria d’alguna sitgetana o sitgetà viu, que fos capaç de recordar les vivències de joventut amb un mínim de detall. Com fer-ho, doncs? Envoltat del personal univers, farcit de programes, estudis, dibuixos, dissenys de vestuari, figures, quadres i demés elements que permeten copsar fins a quin punt l’estudi de les tradicions populars ha mogut la seva vida, en Jofre Vilà accepta la juguesca que li proposa el programa d’enguany, que no és altra que plantejar-li una hipòtesi històrica un pèl agosarada: Com podria haver estat la Festa Major del 1919?.
Val la pena situar-nos en el context històric d’un Sitges de poc més de 3.700 habitants, que havia convertit la manufactura industrial de sabates en el pilar bàsic de l’economia local –fins aleshores basada sobretot en el comerç dels productes de la terra i del mar– i que albirava la nova dècada amb l’ull posat en el turisme. Amb la fàbrica de ciment de Vallcarca a ple rendiment, el 1919 suposa l’inici dels treballs d’urbanització del Vinyet i dels sectors de Santa Margarida i les coves. La ciutat-jardí de Terramar comença a prendre forma de la mà de qui, venint de Sabadell, s’enamora del nostre paisatge. El 19 de novembre del mateix any, Francesc Armengol i Duran rep de l’Ajuntament, presidit per Bonaventura Julià, el títol honorífic de fill adoptiu de Sitges. L’ideòleg de la part més glamurosa de la nostra façana marítima s’arruinarïa en la consecució del seu somni, però ens llegaria una postal encara envejada avui. Armengol morí, paradoxalment, un 23 d’agost del 1931.
Lluny de la vila, el mestre Antoni Català i Vidal estrena el que, amb el pas dels anys, ha esdevingut l’himne de la Festa Major i, per extensió, probablement la melodia amb la qual els sitgetans hem establert el vincle més profund, que es manifesta cada vigília de la festivitat del Sant Patró. És l’1 de novembre del 1919, quan la cobla La Principal de la Bisbal interpreta per primer cop, al Teatre Principal de Girona, La processó de Sant Bartomeu, gràcies a la qual el mestre Català aconsegueix el premi del concurs organitzat per la ciutat del Ter. El 15 de novembre de l’any següent, es va poder escoltar a l’escenari del Prado, i el 1925 el mestre va escriure una versió per a banda, que s’estrena a Barcelona amb tant d’èxit, que el públic entusiasmat força tres bisos. Malgrat tot, haurien de passar uns quants anys, fins al 1950, per a que Sitges institucionalitzés la ballada de les 2 del migdia de la vigília i, amb ella, la presència de La processó de Sant Bartomeu i de La Festa Major d’Enric Morera en el nostre imaginari col·lectiu.
Al 1919 encara havia d’arribar per mar el drac d’Agustí Ferrer Pino i, per les cròniques de l’època, tampoc no sembla que la celebració de la Festa Major aixequi passions comparables a les d’avui, ans al contrari. “Si t’hi fixes –diu en Jofre– els llibres de l’època sobre història de Sitges expliquen ben poques coses sobre la Festa Major. La festa passava sense massa trascendència. Fins després de la guerra, el fet de l’estudi de la tradició no va prendre forma”.
A partir de la crònica exposada en el llibre de Miquel Forns Actes oficials, fets i anècdotes de la Festa Major de Sitges (1853-1996) ens podem fer una idea, mal que sigui somera, del que visqueren els nostres avantpassats de fa 80 anys: “A la corrúa de balls populars –molt completa per cert: gegants, diables, bastons (grans i petits), gitanes, pastorets, cercolets i moixiganga– s’afegiren els Xiquets de Valls, que sortiren en iniciar-se la festa i acompanyaren el consistori sitgetà a l’acte de col·locació de la primera pedra del segon grup de cases barates, i després la mateixa cerimònia als terrenys del que seria el nou escorxador municipal”.
En Jofre s’encarrega d’esborrar qualsevol visió romàntica, bucòlica, nostàlgica o enyoradissa. Una dècada després de la Setmana Tràgica, que obliga a suspendre la Festa Major del 1909, perviuen, encara, dos elements fonamentals per entendre l’escenari on es desenvolupa. Primer: Els seus integrants ballen per necessitat, en el marc d’un entorn social molt polaritzat entre senyors i treballadors. “Des del punt de vista social, només ho pots mirar en el sentit que, per a fer una pela més, sortien a fer el ball. Es ballava per supervivència, per a guanyar calerons. La Festa Major la feien els pobres que anaven a casa dels senyors. Això, automàticament, ja els feia protagonistes d’una mena d’esclavatge, en un escenari on pervivien elements de la lluita de classes: ‘Vaig a ballar perquè em donen alguna cosa’. Per als burgesos, això eren ‘coses del poble’ i, fins i tot, els seus fills s’espantaven de veure segons quins balls, perquè els seus pares no els havien deixat mamar la Festa Major de petits”. I segon: La Festa Major enxampa bona part dels sitgetans en plena quotidianeïtat laboral, i, en conseqüència, amb poques possibilitats de gaudir-la en plenitud, i, per tant, tampoc els dies previs congreguen l’expectació que comença a assolir a partir de la recuperació de la dècada dels 50.
Sigui com sigui, hi ha quelcom que no ha canviat. Marxem amb una reflexió atemporal de butxaca, que ens deixa el nostre interlocutor, mentre comenta la gènesi, l’origen d’allò que movia la Festa Major del 1919, i ha de continuar movent la d’avui. “La festa per la festa no és festa. La festa ha de tenir una motivació. Si la té pel sentit religiós és autèntica, perquè és aquest sentit el que l’ha fet néixer i créixer”.

Vicenç Morando

1929. Els feliços anys vint

2009-05-10T19:07:00.001+02:00

La memòria prodigiosa

23 d’agost de 1929, vigília de Sant Bartomeu. Falten poc més de deu minuts per a les 2 de la tarda. Una noieta d’11 anys tanca amb cura la porta de casa seva i puja el carrer de Sant Pere d’una corredissa. A la cantonada de les Parellades ja l’està esperant una colla d’amigues, deleroses com ella de sentir el tritlleig de campanes i la salva de morterets que anunciaran, un any més, el començament de la Festa Major. Rialleres i emocionades, les noies deixen enrere el Cap de la Vila i enfilen el carrer Major en direcció a la plaça de l’Ajuntament, on els gegants, el drac i els balls populars ja deuen estar a punt per sortir...
Han transcorregut vuit dècades i aquella noieta d’onze anys és avui dia una nonagenària de tarannà bonhomiós i memòria prodigiosa. Com si tot plegat hagués passat ahir, la Carme Barrachina va esgranant, un a un, els diferents records que guarda de les festes majors que va veure i viure durant la seva infantesa i primera joventut, entre les acaballes dels anys vint i l’esclat de la guerra civil. Els ulls li brillen quan parla d’aquella època. “En gaudíem molt, de la Festa Major. Des que acabava l’escola i començaven les vacances estiuenques, les meves amigues i jo comptàvem els dies que faltaven perquè arribés. La Festa Major era la nostra alegria. No teníem res més”.
El Sitges d’aleshores és molt diferent de l’actual. “Era més petit i no hi havia gairebé cotxes”, precisa la Carme. La rutina marca el quefer quotidià de petits i grans. “Cada nit, després de sopar, els veïns de les cases sortien al carrer. Mentre els grans xerraven, les nenes jugàvem a saltar la corda”. Les vacances són privatives d’un petit grup privilegiat que, a Sitges, té els seus punts de reunió al Pavelló de Mar i al Casino Platja d’Or. Els estiuejants, “els de la colònia” –com els anomena la gent del poble– no són un fenomen nou. La construcció dels primers xalets de Terramar, a finals de la dècada anterior, ha suposat el desvetllament d’un nou Sitges que no té res a veure amb el de la fabricació del calçat.
El 1929, el projecte de ciutat-jardí somiat inicialment per Francesc Armengol se n’ha anat en orris. Les obres de l’hotel Terramar Palace estan aturades des de fa temps i l’edifici sembla un fantasma de ciment enmig del no-res. La Carme encara recorda les tardes xafogoses d’estiu d’aquells últims anys vint. “Amb les amigues recorríem el Passeig Marítim. En arribar al final de tot, l’exclamació d’alguna d’elles sempre era la mateixa: ‘Que no l’acabaran mai, aquest hotel?’”.
Malgrat tot, i gràcies a l’emprenedora actuació de la Societat d’Atracció de Forasters, a partir de 1928 Sitges esdevé un dels principals indrets d’interès turístic de tota la costa catalana. La implantació de l’eslògan “Sitges. Platja d’Or”, el 1930, i la creació de l’Oficina d’Informació Turística, el 1934, són dues fites cabdals en aquest sentit. És l’època en què a Sitges s’hostatgen el boxador Max Schmeling i l’actor Douglas Fairbanks. “A l’Schmeling l’anàvem a veure com s’entrenava”.
A banda de passejar, no hi ha gaire diversions més. “Anàvem a banyar, matí i tarda, i també a berenar al Royal, on hi havia uns panets marroquins boníssims. I quan feien ball al Prado, els més petits, com que no podíem baixar a la pista, ballàvem darrere de les llotges”.
Aquesta monotonia es trenca a partir del 23 d’agost al migdia. “Les meves amigues i jo agafàvem el programa i anàvem d’una banda a l’altra per no perdre’ns cap acte. Constantment llegíem el programa per por que no se’ns escapés alguna cosa. Estàvem tothora al carrer; a casa, quasi no hi posàvem els peus”. A banda de comprendre els actes oficials, el programa de 1929 és ple d’activitats esportives: curses de bicicletes, salts de palanca a la Punta, partits de golf, matxs de futbol, curses d’atletisme i fins i tot una gimcana automobilística. Aquesta afició per l’esport en les seves diverses manifestacions és un fenòmen que es dóna arreu de Catalunya, on al llarg del primer terç del segle XX sorgeixen tota mena d’associacions, entitats i clubs.
De tots els actes de les festes majors d’aquella època, la Carme recorda especialment el castell de focs artificials de la nit del 23 d’agost. “El vèiem sempre asseguts a la sorra. Era molt més curt que ara, però venia a veure’l gent de tota la comarca. El Pavelló de Mar sempre era ple d’estiuejants, que aplaudien el castell de focs. Encara recordo quan, al cap de pocs anys, es va cremar el Pavelló”.
I després del castell de focs, tota la família es congrega a casa, al carrer de Sant Pere, on grans i petits es refresquen amb un bon tall de síndria que fa hores que reposa dins d’un cubell d’aigua gelada. “Érem sempre una bona colla, perquè al meu pare, en Samuel Barrachina, li agradava molt convidar als amics a menjar síndria. Allà ens assèiem en una gran taula rodona que hi havia al pati”. I encara afegeix: “Avui la síndria me la menjo a la terrassa d’aquí casa mentre veig el castell de focs”.
“També era molt maca la matinal, amb els brecs i les cavalleries de can Gori Mirabent i de can Tomàs Matas. En aquella època els nards ja eren la flor de la Festa Major”. Després tenia lloc el solemne Ofici i, a la sortida, els concerts vermut, el dinar i els cafès concert. “A la processó de Sant Bartomeu hi anava una gentada”.
La Festa Major marca el final de l’estiu, ja que una setmana després comencen les classes. La Carme resumeix l’alegria de viure d’aquells anys amb una frase reveladora: “No ens feia por res, però després va venir la guerra civil i tot va canviar”.

Roland Sierra

1939. Una Festa Major sense campanes

2009-05-10T19:06:00.001+02:00

Josep M. Soler, l'encant de la discreció

Després de tres anys de guerra, el 22 de gener de 1939 Sitges és ocupada per les tropes franquistes. Aquest record és el que condiciona la Festa Major d’aquell any i tota una època. En Josep M. Soler i Soler, en Josep de L’Eco, desgrana els records d’un jove de 18 anys. “Estàvem dinant i menjàvem llenties, i vam sentir soroll. Com que teníem les claus de l’oficina de telègrafs on jo treballava hi vaig anar, vaig pujar al terrat i del Vinyet ençà tot eren soldats, tancs i tot el que vulguis. Quan vaig baixar a fora vaig topar amb tres soldats i un alferes; van venir a casa i els vam donar moscatell. Després vaig anar a buscar l’Isidro Marcet i vam anar a la Fragata. Tot era ple de soldats d’en Franco que descansaven i vam parlar amb ells. Cantaven cançons contra la Passionària… Els soldats franquistes anaven a perseguir els republicans que havien marxat muntanyes amunt. Havíem sentit a dir que bombardejarien Sitges i que ‘es una lástima que tengamos que bombardear un pueblo tan bonito’…”. El mateix dia es constitueix la Comissió Gestora, òrgan que oficialitza l’estructura política i administrativa del nou règim.: “El mateix dia 22 al bar del Cau Ferrat, a can Cuca, van fer alcalde a l’Isidoro Cartró i al meu pare el van fer fiscal”.
Les penúries no impedeixen que els sitgetans vulguin celebrar la Festa Major després de tres anys de silenci de gralles i carretilles, i l’alcalde Cartró crea la Comissió de Festes per organtizar la Festa Major. “Hi havia ganes de fer una vida normal. La gent es va fer càrrec del desastre que havia viscut. Els qui havien perdut familiars a la guerra ho patien molt. La gent respirava, però no tothom respirava prou bé, perquè n’hi havia que tenien por”.
Per als més grans són dies agredolços; per als joves són de retrobament. En Josep i la seva colla d’amics l’esperen amb més il·lusió que mai: “És clar, que l’enyoràvem! Érem tota la colla: l’Isidro Marcet, en Manel Carbonell, l’Enric Hill, en Magí Olivella, en Josep Planes [i Izàbal], germà d’en Ramon, l’Albert Nadal…”. Per als més menuts és una novetat i tot són ulls, orelles, corredisses.
El programa d’actes inclou esdeveniments fruit de les circumstàncies, com la mostra d’art a Maricel amb els quadres del Greco de Sant Pere i la Magdalena Penitent, recuperats de fa poc i retornats al Cau Ferrat; el canvi de noms dels carrers i places adaptats a la voluntat del nou règim, amb el General Mola, l’avinguda Navarra, Zumalacárregui, José Antonio Primo de Rivera, Generalísimo i Calvo Sotelo, entre d’altres, i la col·locació de plaques de Fill Predilecte al Saló de sessions en record de Josep Soler i Cartró, Emerencià Roig i Raventós i Antoni Canals i Porta.
El 23 d’agost a les 2 de la tarda, els 21 morterets de la vigília se senten sense el repic de les campanes perquè han estat foses durant la guerra, i surten de nou els gegants, els nans, el drac, els diables, dues colles de bastons, pastorets, cercolets i moixiganga i encara l’endemà s’hi ajunten els Xiquets de Valls, la colla reunificada pel nou Ajuntament de Valls que ajunta en una mateixa formació els antics membres de la Nova i la Vella per evitar divisions. La Processó Cívica s’inicia al carrer Parellades, des del Patronat d’Acció Social Catòlica, acompanyant la Bandera de Sant Bartomeu i el tabernacle amb el Sant, salvat de la crema de la guerra gràcies a un estratagema de la família Robert, que havia lliurat una altra imatge als revolucionaris en lloc de la del Patró de la Vila. L’endemà, després de la processó de Sant Bartomeu, la imatge roman a l’església parroquial.
Des de 1936 fins la fi de la guerra, a Sitges, en Josep no ha entrat a la parròquia. “Durant la guerra l’havien fet servir de magatzem, però jo no hi vaig entrar, no em venia de gust. L’any 39 es veia trista. De seguida van posar els altars, que els havien desmuntat i els havien portat a Maricel. Ho havia fet en Daví [Jaume Daví], ajudat per en Genís [Antonet Muntané], que tenia les claus de Maricel”. Les vivències de Festa Major d’en Josep de l’Eco l’any 39 s’entremesclen amb les de la immediata postguerra estretament vinculades a l’església. “En Franco va prohibir la Federació de Joves Cristians, que n’érem tots, i ens vam fer d’Acció Social Catòlica, que feia la mateixa feina… Fèiem d’arregladors de processons i portàvem els tabernacles, el de Sant Bartomeu. Davallada avall en guardo una foto amb en Rafael Marcet i en Josep Almirall i Andreu… Cada any sortíem. Érem deu o dotze i féiem torns. El que també féiem era manxar l’orgue perquè pogués tocar, perquè hi havia restriccions d’electricitat. ¿Balls, dius? No, de balls no en féiem. Tots dintre la Parròquia, amb mossèn Godayol”.
Aquella Festa Major de represa i sense campanes en que “…esperava els diables amb els versos, els coets, el castell de foc…” marca la successió de totes les altres que en Josep ha viscut. La gestualitat del franquisme, la salutació amb el braç dret alçat és una de les imatges que més impressionen dels records gràfics de la Festa Major de 1939. El contrast amb el pas impertèrrit i solemne dels gegants simbolitza una època. Malgrat la repressió de la llengua catalana, “els versos dels diables, dels pastorets, dels cercolets eren en català. I els goigs de Sant Bartomeu, també. Mai en castellà”.
Llavors, i ara, li agraden tant els gegants com els diables. “On es viu més la Festa Major és enmig dels diables amb el foc. El foc és el que ha de ser més Festa Major. Sense foc no n’hi ha, el foc és imprescindible. Això ja ho vaig escriure fa un parell d’anys. Però el més bonic de la Festa Major és tot el conjunt. És Sitges”.

Vinyet Panyella

1949. Festa Major en blanc i en negre

2009-05-10T19:03:00.001+02:00

Samuel Barrachina, el viatjant de gralles

Tot i la imminent arribada del turisme de masses, les conseqüències de la postguerra encara castiguen els 8.000 i escaig habitants de Sitges que conviuen amb escassetats de tot tipus, racionament i estraperlo. Els rellotges són gairebé inútils en una època on el ritme diari és imposat per les sirenes de Can Benazet i de Can Termes. El barri del Poble Sec comença a ensenyar la seva inicial fesomia urbana i la Unió Esportiva Sitges tan sols duu tres anys fent-li el salt al camp de la Ribera en favor d’un nou emplaçament situat en un cul de món: Aiguadolç. Les restriccions elèctriques conformen el pa de cada dia de la vida sitgetana i, a manca de neveres, la fàbrica de gel del carrer Espalter funciona sense descans per a proveir mariners, hostaleria i particulars, especialment en èpoques properes a la inel·ludible cita amb la diada del Sant Patró.
Bona part d’aquest gel servirà per a refrescar “El mejor champaña” i el moscatell autòcton que s’anuncien, en primera i darrera plana, al programa oficial d’actes on la secció publicitària absorbeix la porció més notable de la seva extensió. Els gegants, a manca de 6 anys per a l’estrena dels clàssics dissenys de vestuari d’Artur Carbonell, els cabeçuts, el drac, els diables, els bastons, els cercolets, els pastorets i la moixiganga, configuren la corrua folklòrica de la Festa Major de 1949. En l’enyor resten l’intent fracassat d’Àliga, esbotzada pels primers petards, i el ball de les gitanes, aleshores representat íntegrament per homes. L’editorial del setmanari local es mostra d’allò més crític al reproduir un text, de fa tot just un any, en què s’alerta del sentit –religiós– desvirtuat de la Processó Cívica. Tampoc no se salva de les crítiques periodístiques el repertori inapropiat dels grallers. Malgrat aquestes puntualitzacions, la festa segueix ponderant generosament les celebracions litúrgiques i la part religiosa de les processons. Sense anar més lluny, aquest 23 d’agost d’ara fa 60 anys veu l’estrena dels dos tabernacles de Sant Bartomeu i Santa Tecla.
Des de la modèstia i la senzillesa que el caracteritza, en Samuel Barrachina, acomodat en el petit oasi paradisíac que esdevé l’entorn del jardí de l’Hospital de Sant Joan Baptista, espècie de bombolla aïllada del vertiginós ritme quotidià d’avui, ens parla dels seus records més entranyables vers una Festa Major de la qual el seu pare n’era el president de la Comissió. L’acceptació d’aquest càrrec, sovint tan controvertit, no va suposar cap inconvenient per a Barrachina, ja que “li agradaven les festes, els gegants i, sobretot, portar la banda”. El repte més difícil amb que es topava era trobar balladors. Els possibles dansaires consideraven que “els altres es divertien i no estaven disposats a divertir-los de franc”.
Tampoc era una empresa assequible cercar els músics cabdals de la festa. “Veient que faltaven grallers, anava a recórrer pobles amb el cotxe d’en Matas. Amb el temps, va anar trobant gralles i grallers i d’aquesta manera es va convertir en un dels promotors de l’Escola de Grallers”, nascuda tres anys més tard. Amb els recursos humans sota control, calia vetllar la vessant econòmica i per això, “abans de la Festa Major, anava a veure a tots els estiuejants i els hi demanava quartos”. No cal dir que les súpliques, amb major o menor mesura, s’acabaven satisfent. També era important està ben escortat per eficients i entusiastes companys de Comissió a qui poder delegar competències. Per exemple, “de fer l’encàrrec del Castell de Foc se’n cuidava el senyor Quingles, propietari de l’Estrella, i conforme l’anaven tirant ho anava apuntant. Si alguna vegada s’havien descuidat alguna cosa, anava cap el pirotècnic i li feia posar!”. Efectivament, s’havien de tenir grans dosis d’humor per a controlar tots els coets d’un espectacle pirotècnic i, ja se sap, el president no arriba a tot.
Després d’entregar els bóns de queviures –carn, pa i arròs– a les famílies més necessitades i de viure la sisena Entrada de Grallers de la història, a les 2 en punt del migdia, en Samuel Barrachina s’encarrega d’encendre els morterets “amb una gran il·lusió”. Mentrestant, al Cap de la Vila es dispara una sorollosa traca i, per darrer cop, es produeix, en aquests instants tan emotius, l’absència musical de les dues sardanes més “festamajorenques”. A partir de l’any següent, aquestes acompanyarien l’esclat de la festa. Al vespre, des de la casa pairal del carrer Sant Pere, surt la processó cívica. En els instants previs, la llar era envaïda per familiars, amics i autoritats. En Samuel treu ferro a la solemnitat del moment: “Abans de la processó venien les autoritats i saludaven a la meva mare. Allà a casa teníem un pati gran, amb una taula de marbre on hi cabien 24 persones. No hi faltava res, des dels pastissos, i la beguda, fins els havans. Era molt ben fet, però molt normal”.
En Samuel també recorda la síndria que menjava, junt amb tota la família, acabat el castell de focs; o l’esplèndid dinar de Festa Major, amb el gall d’indi més gros del mercat de Vilafranca; o l’hora en què picaven a la porta de casa els caps de colla en ple Llevant de taula. De totes maneres, posats a escollir un record que encara el fa vibrar, aquest és, sens dubte, la matinal. “La matinal era preciosa, si hagués estat dona, hagués fet com la meva, anar a darrera a seguir-la. Veure els nois que repartien flors a les noies estimades era molt bonic. D’alguna manera era convivència”. Sí senyor, convivència, un valor que mai no hauríem d’arraconar.

Marc Hill i Gumà

1959. Sitges canvia, la festa es manté

2009-05-10T18:59:00.001+02:00

Antoni Mirabent, l’experiència és un grau

Dinar de Festa Major de l’any 1959. Mentre bona part dels sitgetans paeix l’àpat i viu una ineludible reunió familiar tot comentant les anècdotes de la Festa, hi ha a qui les obligacions professionals, tampoc en un dia tan assenyalat, li permeten prendre les postres. “Recordo les festes majors sense parar ni un moment a casa, no havia acabat de fer el café i ja tornava a ser a l’Ajuntament, al Prado, al Retiro, allà on toqués”. Per a l’Antoni Mirabent aquest és un dels records recurrents de qui ha passat 40 anys de la seva vida estretament vinculat a totes i cadascuna de les celebracions importants que han vist com Sitges es convertia dia a dia, en una vila una mica més coneguda.
Repassar qualsevol Festa Major amb en Toni suposa el privilegi de conèixer més de prop tots aquells ingredients secrets que mai apareixen en cap programa oficial. “Jo em passava el dia pendent que tot es desenvolupés tal i com estava previst, especialment tot allò relacionat amb el protocol de les processons, dels actes més importants…”. No són anys de canvis gaire representatius en el calendari d’actes de les festes de Sant Bartomeu, però el final de la dècada dels 50 marca, sense possibilitat de fer marxa enrera, un nou cicle especialment important en la història de Sitges. “En aquells anys, totes les famílies de la colònia –com popularment se les anomena entre els sitgetans–, comencen a conviure amb els turistes que passaven les vacances aquí”, recorda en Toni.
L’inici de la dècada dels 60 marca el primer gran boom del turisme de sol i platja. Evidentment encara no existeix cap sistema informatitzat de registre de visitants, però a Sitges es comença a treballar amb les primeres estadístiques de turistes, i els qui manen ja aprofiten la Festa Major per poder presumir de la quantitat d’estrangers que decideixen que sigui Sitges el lloc escollit per passar les vacances. En Toni explica com els guàrdies es dediquen a fer llistats de totes les matrícules de cotxes estrangers que circulen pel poble. “Està clar que no eren dades del tot precises, però ens donaven molta informació de la gent que ens visitava”.
I està clar que els presidents de les comissions de festes de l’època no viuen d’esquena a aquesta realitat. La Festa Major ja no és només una celebració per a la gent del poble i els visitants ocasionals de les viles de les comarques veïnes. Ara ve molta més gent a Sitges, fet que cal aprofitar com sigui. “Es va decidir que es crearien diverses comissions per recaptar fons per la festa”, explica en Toni. “Hi havia qui s’encarregava dels propietaris de les cases de Terramar, d’altres com sempre de la gent del poble i d’altres, aquests nous, que tenien com a missió aconseguir la col·laboració econòmica dels estiuejants, que en aquella època repetien destí, estiu rera estiu”. Amb aquesta pràctica l’Antoni Mirabent no oblida com fins i tot hi va haver algun any de superàvit que, “ja ens servia per pagar les despeses de Santa Tecla”, una celebració que amb el pas del temps no ha perdut la virtut de ser molt més tranquil·la i íntima per als sitgetans.
Amb el pas dels anys 60 el creixement i la consolidació del turisme com a sector econòmic emergent corre un camí ascendent en paral·lel a les primeres revolucions socials del país. Els temps canvien i els protocols de les celebracions del calendari festiu de Sitges no són alienes a aquestes transformacions. Qui pot presumir d’haver treballat estretament amb 14 alcaldes diferents posseeix sens dubte una radiografia clara de com han viscut els mandataris locals la Festa Major. “La veritat és que tots els alcaldes van ser sempre molt col·laboradors i comprensius amb les pautes de la festa”, explica en Toni sense dubtar ni un instant. “Recordo quan, conjuntament amb el senyor rector, es va acordar que no era necessari que les autoritats municipals participessin a totes les processons vinculades a celebracions religioses. Totes menys la Festa Major! A aquesta processó no hi ha faltat mai la representació política!”.
Però d’entre tots els records que, en un percentatge molt elevat, s’ha encarregat de robar gelosament l’activitat professional, l’Antoni Mirabent també és capaç d’extreure per les escletxes de la memòria més llunyana, les vivències estrictaments personals, les que s’escapen dels compromisos professionals, dels tràfecs, aquelles de goig fora de la feina que, en aquest cas i també sense dubtar, a més de la família van lligades a les sardanes. Els ulls, malgrat el pas del temps, continuen brillant quan evoca una imatge dels primers records d’infantesa. És l’any 1935 i un nen petit tot just arribat de Cuba amb la seva família, sent i veu per primera vegada les sardanes. “Em va captivar la música… veure a aquella gent agafada de les mans ballant”. Una seducció que no ha fet més que créixer amb el pas dels anys. “M’agraden els gegants, el drac, tot el folklore… però les sardanes sempre ocupen un lloc especial”.
Retines que conserven la imatge de la primera sardana, dels desafortunats anys de Guerra Civil, de la lenta recuperació posterior, les primeres activitats professionals a l’Ajuntament, els turistes, la Transició, el primer Ajuntament democràtic… tot es pot cosir, si es vol, amb l’únic fil de Festa Major. “Ara encara la visc i la continuaré gaudint tan bé com pugui”.

Mònica Gallardo

1969. Festa Major pop

2009-05-10T18:57:00.001+02:00

Artur Duch, l’optimisme sobre rodes

Durant la Festa Major de 1969, l’Artur Duch i Puig, pintor i escultor nascut a Sitges el 24 de juliol de l’any 1951, acaba de fer els 18 anys, tot i que en aquests anys de règim franquista la majoria d’edat no s’aconsegueix fins als 21. El que Duch evoca avui en dia d’aquestes primeres festes majors és, entre moltes altres anècdotes, la repressió amb la que es vivia l’expressió de catalanitat típica d’aquests actes col·lectius. L’artista –que avui és un apassionat de les motos antigues– recorda que s’hi feien ballades de sardanes, però prèviament la cobla notificava els temes que tocarien, per passar per la censura, un fet corrent en aquells anys de repressió.
Sitges, a finals dels seixanta, és en plena explosió turística i desenvolupament cultural. El perfil de la vila ha estat sensiblement modificat i adaptat a l’arribada dels turistes, i la tradició cultural i artística de fa més de cent anys s’expressa ara també amb els nous festivals –el de teatre, nascut el 1967 i el de cinema, el 1968–, impulsats per sitgetans, i amb vocació internacional. És l’època que el radi urbà s’amplia per la carretera de Ribes i el Camí Capellans, en què s’inaugura el primer Pacha del món a Vallpineda i en què es comença a parlar d’un port esportiu a Aiguadolç. Un temps de canvis i transformacions que un jove com Artur Duch viu amb l’apassionament propi de la seva joventut.
És durant aquest mateix 1969, quan l’Artur Duch, juntament amb altres joves sitgetans, es troba engrescat en la creació d’un grup de folk, el Catacrok, amb el qual actuen en escenaris com el Patronat i el Casino Prado, i també fan concerts a Barcelona. I tal com succeix amb els actes de Festa Major, abans de qualsevol concert, han d’enviar la llista de les cançons a passar per les tisores de la censura.
En aquest final dels anys 60, participar a la Festa Major significa “anar a veure tots els actes i sortides, anar a escoltar la banda de música al Prado, on encara hi havia el Llevant de taula, la tradició de les colles de balls o gegants, d’anar a ballar o a tocar la gralla per les cases i pels bars, on a canvi rebien alguna propina”. Entre les visions que Duch encara conserva de les festes majors de finals dels 60, subratlla la de les autoritats: el capità de la Guàrdia Civil amb el tricorni, el rector i l’alcalde… tots junts compartint protagonisme tant a la Processó com a la Sortida d’Ofici, o veient els balls des de dalt del balcó de l’Ajuntament. I és que, llevat d’alguns matissos, el quadre tampoc és molt diferent de l’actual.
La Festa Major de 1969 –poques setmanes després que l’home arribi a la Lluna– celebra una bona nova, la recuperació del ball de gitanes, integrat per noies dels Coros y Danzas i impulsat per Jofre Vilà. Són uns anys d’una lenta recuperació dels balls de la festa. Al 65 havien nascut la parella de cubanitos i just deu anys després arribarien la nova parella de gegants cristians, que, més lleugers de pes, jubilarien la que havia estat ballant i provocant els somriures dels nens des del 1897.
En aquests anys de transició entre els 60 i els 70, Artur Duch forma part del grup de joves que funden els Castellers de Sitges –predecessors de l’actual Jove de Sitges–, la primera actuació de la qual té lloc a la Festa Major de 1971. Duch guarda molts bons records de les diades castelleres viscudes amb la camisa de color blau mariner, una tonalitat molt lligada a Sitges, que era la peça distintiva de la colla. Artur Duch exerceix de casteller fins que la colla es dissol l’any 1986. No sense un deix de melangia, Duch conclou: “Èrem una colla de gent tremenda. Després per diverses incompatibilitats ho vaig deixar. Ara visc la Festa Major com espectador”, i és la seva filla qui continua fent castells amb la Jove.
Quan el pintor sitgetà es refereix a la seva visió actual de la Festa Major, i tenint en compte que és pare de dos adolescents, sosté que “la manera de viure la Festa Major ha canviat molt. Ara és com el San Fermín. Veus la gent amb un got de cervesa a la mà, barrets de palla, i amb la samarreta distintiva d’un grup determinat… i tots sota el foc. Poca gent de la meva colla feia això d’empalmar. Després del castell de focs, vèiem els balls, preníem alguna beguda, escoltàvem el grup de música que tocava, i cap a les 3 o les 4, a dormir”.
Com a sitgetà i alhora com artista, Artur Duch recorda amb especial estima la Festa Major de 1998, any en què se’l convida a realitzar el cartell de la Festa Major. En aquest cartell, una vegada més, Duch mostra la seva agudesa i capacitat artística. D’una manera molt personal, alhora que original, utilitza una composició vista des d’un punt elevat, plantejament que li permet posar a la vista els protagonistes principals de la festa: els gegants, el castell de focs, el mar, l’edifici de l’Ajuntament i la Punta: “és el que tothom té a la seva ment quan arriba la Festa Major: l’ambient del poble, la sensació de calor, unit a elements coneguts per a tothom com són els gegants, les seves cases, la Punta…”.
Tot i que ara Artur Duch ja no forma part de cap ball, la Festa Major és una data que l’artista intenta passar sempre a Sitges, ja que “és molt entranyable perquè tens la oportunitat de trobar-te amb quantitat d’amics de Sitges que viuen fora i fan tot el possible per venir. Amb ells parles dels vells temps i del que fan actualment”.

Beli Artigas

1979. La Festa Major de la democràcia

2009-05-10T18:49:00.002+02:00

Ricard Baqués i Alari, fermesa a peu de pinya

Són èpoques de canvi. Durant els 70, el castell de focs ha esdevingut “monumental i artístic”, neix la rèplica dels gegants de la Vila, i la colla dels Falcons. També s’inicien les festes del carrer d’en Bosch i comença una accentuada duplicitat de balls. Aquell 1979 s’obre amb la rebuda d’en Fal·luc i la La-hia, els nous gegants moros, a bord del Mauritània Express. La festa compta amb Comissió Oficial, d’Honor, Organitzadora i Assessora. Salvador Mirabent Paretas, responsable de la tercera, saluda el poble dient “la vida ens ofereix moments amargs i altres de satisfacció. El sol d’aquests últims apaga l’ombra dels primers”.
En Ricard Baqués s’aixeca el 23 d’agost de 1979 conscient que és la vigília, i tot i que de més jove hi havia treballat, avui és un dia festiu. Però no del tot. Volen tirar bons castells, i per això ha d’anar a Canyelles a buscar un integrant bàsic de la colla que havia de treballar al matí. Es perd, per tant, l’Entrada de grallers: els castells donen molta feina!
Acabat el viatge, toca pujar al campanar. Campaner de tradició, ja ascendia a la torre principal de la parròquia quan era escolà, i no ho ha deixat de fer. Anunciada la festa amb el repic, baixa amb dues gambades les estretes escales, ja abillat de casteller, per dirigir la colla a la que retorna després de tres anys d’absència en què ha vestit la camisa verda de Vilafranca. A la capital del Penedès havia anat el 1969, per aprendre l’art dels castells, i només dos anys més tard fundava una colla a Sitges, identificada per una camisa tant blava com la roba de mecànic que va buscar, i inicialment pagar. No els falten mans: la gent se sent necessària, i la colla creix d’aquesta necessitat oferint, a més, la possibilitat de participar a la festa a qui fins aleshores restava exclòs.
Els de la camisa blava l’esperen davant l’Ajuntament, en una plaça molt menys atapeïda que ara, però igual de calorosa i excitada. La festa comença, els balls surten, i els castellers munten el primer pilar de 4, amb el seu cap de colla, Ricard Baqués, a sota…
El recorregut els porta a fer castells a l’Ajuntament, al Cap de la Vila, a l’Hospital, i a ca l’avi Malivern, al carrer Joan Tarrida. No van a ca l’alcalde perquè Jordi Serra i Villalbí, que feia un parell de mesos havia estrenat la vara de comandament com a primer batlle de la restaurada democràcia sitgetana, acompanya la colla, vestit del blau reglamentari. A la sortida s’hi poden comptar entre 120 i 130 castellers, alcalde inclòs, que sota les ordres d’en Ricard, completen un reguitzell de castells de 6, molts d’ells nets. I és que el 1979, després d’uns anys fluixos, Sitges torna a comptar amb una bona colla, que arribaria a completar durant la temporada sis 3de7 per sota. Els assaigs, sempre importants, han anat amb els anys canviant d’ubicació: el Rialto, Can Termes, el Patronat…
Acabada l’arrencada, no queda temps per dinar. En Ricard s’encamina cap a la plaça de l’Ajuntament, per acompanyar la processó de la Bandera i el pendonista d’enguany, Josep Matas Puig. Al final del recorregut, s’arriba a provar una torre de 7, i sempre sota el so de les gralles de Guillem Alemany, Joan Muntaner, Joan Vidal i el timbal d’Emili Gener, s’han assolit dos 3de7 per sota. I és que per Festa Major venia tothom. La filosofia d’en Ricard és que els castells s’han de tirar quan els tens, i és amb tothom quan pots tirar els millors castells. A més, si no hi ha prou pinya, la gent de la resta de balls s’hi posa. Els castells pugen sota la seva tutela, amb crits ferms però secs, que la colla entén a la primera. L’autoritat la té guanyada, davant uns castellers valents, acostumats a caure i aixecar-se. Darrera els grans, la canalla, que en Ricard mima fins el punt que a alguns se’ls emporta a sopar a casa i a dormir. A la nit, breu sortida per veure els focs, enguany remullats, i a reposar.
Els castellers acompanyen tots els actes, fins i tot la Matinal, quan es deixa la nombrosa canalla a casa i es fan pilars. Arribat el cercavila a l’Ajuntament, en Ricard no va gaire lluny. A les 11 toca Ofici, i llegeix alguna de les lectures. A la Sortida, les autoritats corren darrera un personatge, avui història, que ha decidit conèixer la nostra festa. El president de la Generalitat, Josep Tarradellas, arriba a mitja celebració i és convidat al balcó per presenciar les essències del folklore sitgetà. Els castellers s’uneixen a l’esperit optimista quan l’enxaneta d’un pilar de 4 desplega la senyera. Abans, la colla aconsegueix carregar la sempre esvelta torre de 7, una majestuosa construcció que no podrà ser descarregada fins l’any següent.
A l’hora de dinar, cap a casa. La prole és nombrosa, i les dones de can Baqués han preparat un suculent menjar de Festa Major pels castellers de la nissaga, que són el pare i quatre germans. Vermut amb escopinyes, canelons i pollastre, permeten agafar forces per a la tarda.
No es pot anar a processó i repicar campanes. La tonada constant i metàl·lica que acompanya avui la principal sortida dels balls no era tal el 1979. En Ricard, casteller, però també home de parròquia, acompanya el sant amb la resta dels balls durant la processó, dirigint la colla en respectuoses files de tres o de quatre. Lluny queda aquell 1971 en què els mateixos castellers van haver de portar el patró, deixant-lo a terra cada cop que tocava pujar... I en arribar a la plaça de l’Ajuntament, no hi ha ballada: hi ha castells.
En Ricard se’n va cap a casa. Després de Sant Bartomeu sempre s’agafa uns dies lliures per gaudir dels seus. No entra, per tant, en les numantines discussions sobre la Festa. Ni creu en els sistemes massa regulats, ni s’hi troba a gust en reunions amb massa gent. Durant la dècada anterior, ha estat només un any membre de la Comissió de Festa Major, i també fundador de l’Agrupació de Balls Populars, nascuda l’any abans. Un cop feta la feina, però, se n’allunya per mirar-s’ho des de la discreció. N’és el soci número 2.

Joan Tutusaus

1989. El darrer vers

2009-05-10T18:44:00.002+02:00

Raquel Martin, l’espurna que mai s'apaga

La Raquel Martin recorda els dies previs a la Festa Major de 1989 amb el vigor propi que presta l’adolescència i amb l’estimació i els nervis d’una sitgetana amb una forta vinculació familiar a la Festa: “cosir els pantalons de sac, pintar les masses, fer els versos...”. El seu pare i el seu oncle van ser fundadors de la Colla Jove de Diables i, tot i que havien començat alternant-se en el personatge de Llucifer, ja feia anys que l’oncle, en Ramon, s’havia apoderat del paper: “era un entusiasta del foc, de petit ja demanava als Reis una capa amb bèsties a l’esquena. Quan li van portar, cosida i pintada pels seus tiets, va ser el regal de la seva vida. Des de sempre havia volgut ser Llucifer”.
La Raquel surt de casa aquell 23 d’agost com cada any. “Amb les amigues del carrer Major ens recorríem tota la Festa: Entrada de grallers, Ajuntament, Cap de la Vila, Hospital...”. A l’Hospital és, justament, l’última vegada que el veu. Després ja va venir tot: “La seva mort va ser molt dramàtica, no ens imaginàvem que pogués passar una cosa així. Sopaven sempre tota la colla i es va trobar malament, va anar a casa i es va desplomar, va ser fulminant”. Ella té 13 anys i ell 38. “Jo estava veient el Castell de foc amb la meva mare i pel carrer ens van dir que havia passat alguna cosa amb en Ramon. Em van fer anar a dormir però jo no podia, veia coses rares i sentia les converses. Tinc la imatge de veure tots els dimonis a les escales quan vaig arribar a casa la meva àvia. Com va ser la primera reacció de la gent no t’ho puc dir, una situació així provoca moltes llacunes mentals, i en un dia tan assenyalat va ser molt frapant, de seguida se’n va assabentar tothom”.
Hi ha persones que captiven amb la manera com es comuniquen, n’hi ha que destaquen per com actuen, que brillen en la improvisació o que, simplement, tenen el do d’atraure l’atenció. En Ramon Martin semblava ser una mescla de tot plegat, una barreja que es transforma en icona quan el referim a Llucifer. La seva idealitzada imatge amb el rostre impertorbable, la rialla glaçada, la barba d’uns quants dies, la característica salutació amb el barret o el recordat tarannà dels seus versos l’acosten, per a molts, a la qualificació de mite. Bondadós, simpàtic, generós, carismàtic, ardent, líder, admirat, agut, sagaç...
Són molts els adjectius amb què el descriuen els que el van conèixer i tots coincideixen en un: esbojarrat. “Eixelebrat, apassionat, noctàmbul total, amb una vida completament desordenada, l’ovella negra de la família”, afegeix la Raquel amb una rialla de record, segurament tallada amb el mateix patró.
Molts amics el defineixen com a creatiu. Només així s’entén que, a més de Llucifer, fos Carnestoltes, col·laborador de La Cubana o tingués el seu propi programa de ràdio, i que es dediqués professionalment a crear el que més li agradava, “la música era la seva altra gran obsessió”. Un personatge realment especial capaç d’idear, al bar musical on treballava, un pessebre vivent, una polèmica representació pseudocristiana per Setmana Santa o una decoració pel Festival de Cinema basada en restes animals.
En Ramon tenia un estil descarat quan s’enfundava dins la capa de Llucifer: “recordo veure’l entrar encès a la Granja, a l’hotel Romàntic o a l’Ajuntament”, però el moment de la Festa on més es lluïa eren els versos. Una persona aguda i desvergonyida que descobria en pocs segons a alcaldes, traficants o especuladors. “Deia les coses tal com ragen, les seves respostes feien tremolar més d’un i sovint improvisava, tenia una cosa pensada i la canviava a l’últim instant”. En Ramon estava per sobre les formalitats i aprofitava l’ocasió, ell creia que el poble de Sitges li havia atorgat aquell paper: “Era el moment que podia dir el que volgués i, com que era una persona crítica amb el que passava al poble, tenir l’oportunitat de poder dir el que pensava i que l’escoltessin era fantàstic per a ell”. Ben coneguda era la frase que pronunciaven els habituals de les seves burles després de sentir-lo: “Me la tens jurada, però tens gràcia punyeteru”. I les primeres conseqüències se les trobava només arribar a casa: “en el tema familiar sempre hi havia esbroncades, amb les seves respostes atacava gent amiga o coneguda de la família”. Aleshores, el gruix de la colla era més jove, el que transmetia molta força a l’espectador i donava més valentia a l’hora de llegir els versos, “la gent s’aferra a la massa i s’ha de deixar pas perquè qui ho fa bé són els joves, tan per encendre com per respondre. Amb l’edat ja no t’atreveixes a dir segons quines coses”.
Malgrat que la representació folklòrica no ha sofert gaires canvis des d’aquells anys (l’aparició i duplicació d’entremesos va arribar a finals dels 70, amb el creixent interès dels sitgetans i l’aparició de l’ABPS), la Raquel es mostra força contrària al canvi de tarannà que detecta en les processons: “D’acord que és quelcom seriós i fins i tot majestuós però s’ha perdut l’espontaneïtat. Ara cal tenir-ho tot controlat i estipulat, fer una processó de lluïment sense interacció, sense marge a la sorpresa no té cap sentit. Ara costa de veure allò tan bonic del drac de recular i ficar la cua als carrerons on s’amaga la gent”. Intenta explicar la festa d’aleshores, però manté l’esperit crític d’en Ramon i acaba objectant l’actual “recordo d’aquells anys menys gent, menys participació i menys integració en els actes, per això no estic d’acord amb les crítiques que rep l’entrada de grallers, hi ha qui diu que cal estar en silenci i els joves aplaudeixen, criden, vibren… tot canvia, són les noves generacions les que donaran continuïtat a aquesta festa”. I desaprova la manera de regir-la: “la festa és, es fa i es gaudeix pel poble. Els qui fan els balls, els qui s’ho miren, els qui formen part d’associacions i els qui no. Això els que estan al capdavant ho haurien d’entendre. Per això, iniciatives com el Protocol no tenen cap sentit, la Festa Major és sentiment i això no es pot regular, sinó no tindríem la Festa de la que tots presumim”. Estic convençut que en Ramon predicaria les mateixes paraules.
“Molt amic dels seus amics”, diuen d’en Ramon. I és que hi ha gent que quan li parles de la Festa Major de 1989 sap quina és la pròxima pregunta abans de dir cap nom. “És un clàssic parlar d’en Ramon aquests dies, per a la colla va ser un cop molt dur”. Poc després de la seva mort algú va deixar escrit que haurien de passar dècades abans de que els sitgetans deixessin de veure la seva figura de Llucifer. Només n’han passat dues però és clar que no s’equivocava. “Encara ara, cada 23 d’agost, li dediquen una encesa quan passen per davant de casa seva. És un moment emotiu”.

Daniel Picas i Ribalta

1999. El recanvi generacional del públic

2009-05-10T18:38:00.002+02:00

Laura Arbonès, el somriure de la festa

Ja arriba el 23 d’agost de 1999. Unes setmanes abans, la colla de timbalers de la Colla Vella de Diables s’ha reunit a la zona de l’Aquàtic per assajar les peces de cada any. La majoria dels integrants de la colla ja han passat pel Ferran Joguines per comprar les baquetes i les tapes dels timbals i per una farmàcia per fer provisió de “tones” d’esparadrap. La Laura Arbonès, com cada 23 d’agost, s’aixeca tard. “Jo no em desperto abans de les 10 del matí, tot i que sigui Festa Major. M’agrada dormir”. Sóna el despertador amb una de les cançons més escoltades de l’any, 19 días y 500 noches, de Joaquín Sabina, i la Laura enfila cap al típic esmorzar amb la seva colla de timbalers.
A força de no trencar la rutina de cada any, ja no cal trucar als amics per seguir la ruta de Festa Major. És una època on tothom encara se’n recorda dels telèfons dels amics, ja que el mòbil (que l’any anterior havia canviat el 9 pel 6 com a primer número) no té gaire presència a les nostres vides. Després d’esmorzar, la Laura, vestida amb la samarreta de la colla d’amics, es dirigeix cap a la Granja del carrer Major, on recorda, amb emoció, la trobada amb els seus companys de festa, “especialment amb els de Vilafranca, que viuen la Festa com un sitgetà més”. El següent pas d’aquest tour de force pre-Festa Major és el recentment inaugurat Janio’s Bar, que “a l’Entrada de grallers és com una sauna i està a petar”.
Durant aquells anys es comença a produir un canvi en la manera d’entendre l’Entrada de grallers i de viure la festa. És l’època on els barrets de palla, les samarretes personalitzades i les rutes per alguns locals de restauració de Sitges atreuen a la gent jove a viure la Festa Major més intensament. És el moment on el públic passa a ser una part més activa de la Festa i es produeix un relleu generacional en els que viuen la Festa Major des de fora dels balls.
Tot rememorant la quantitat d’establiments que han desaparegut del Sitges de només fa deu anys (el Xatet, la Roviralta, la Vinya…) la nostra protagonista recorda avui moments i sortides especials per a ella. Hi ha un moment, però, que s’atura en el record de la gent que ja no hi és i l’emoció li entretalla el seu discurs, habitualment alegre i divertit. És el moment on té un record especial per als seus dos oncles que van morir molt joves, en Josep Maria Paretas i en Manolo Ojeda. Aquest darrer va ser el culpable que la Laura s’apuntés a la colla de timbals el 1993, amb 18 anys, i que conegués més intensament als qui han estat, per sobre de timbalers, amics: en Xavi Gutiérrez, Cuchi, en Sasha Maldonado, la Blanca García i molts d’altres.
Tot i reconèixer que “he estat més famosa a la colla per xerrar que no pas per tocar fort”, la Laura té molt clar que s’ha de participar a la Festa Major. Ara ja fa uns anys que és una de les “cubanites”, però assegura que a la Festa, s’hi ha de ser. “No entenc la gent que es creu que els balls són seus. Jo he estat timbalera 13 anys, ara sóc “cubanita”, però els balls estan per sobre nostre. Els balls són de Sitges i quan nosaltres no hi siguem, continuaran com sempre”.
La Laura es considera una “privilegiada” dins la colla, ja que sempre l’han “mimat”. Recorda amb especial emoció l’any que es va retirar de timbalera i els diables li van dedicar un versot només per a ella, “que el tinc emmarcat a casa” en un lloc preferencial. Un altre moment característic en la celebració festamajorenca de la Laura és la sípia amb patates de casa la tia Rosa. Després de l’esmorzar de la matinal amb la colla de timbalers, i d’aguantar “tot i estar feta caldo” la Sortida d’Ofici, “tota la família es reunia a casa de la tia per fer el dinar del 24. La sípia amb patates és un clàssic ineludible que mai ens perdíem ni jo ni el meu germà, que és timbaler de les gralles”. Tot i aquesta tradició, els dos germans tenien permís familiar per perdre’s les postres i anar a fer una becaina fins l’hora de tornar a engegar per a la Processó de Sant Bartomeu. La Festa esgota, i encara en queda més…
Els timbalers de la Vella, com la majoria de les colles, tenen el seu lloc en el maremàgnum de balls a l’hora de vestir-se per a realitzar la sortida. “Nosaltres ens enfaixàvem al costat de l’estatua del doctor Robert”. Acabada la sortida, queda un dels moments preferits per a molts integrants i espectadors de la Festa Major, i també de la Laura: l’entrada del Sant. Han estat dos dies intensos, cansats, divertits, emocionants… però encara falta la traca final. “El ball del 24 és inigualable”. Després d’anar a casa i fer una dutxa ràpida, toca anar als Vikingos, “l’únic lloc on et donaven de sopar a aquelles hores i on podies retrobar-te, any rera any, amb taules formades pels geganters moros, les cubanites, els timbalers…” i després enfilar cap al ball. Un acte que, segons la Laura, “és el ball dels qui sortíem a la Festa i on la feies petar i comentaves els ets i uts d’aquell any”.
Tot i això, la Laura no pot reprimir la seva vessant més reivindicativa i recorda com a vergonyòs “l’any que vam haver d’aturar el ball perquè algú es va queixar del soroll que es feia amb la celebració”. “Per l’amor de Déu, és Festa Major!!!”

Edu Ripoll i Soler

2009. La festa més jove

2009-05-10T18:21:00.002+02:00

Carles Gimeno, el pastor espavilat

“D’avui no passa que en parlem!”. És temps d’exàmens i costa trobar un forat a l’agenda de Carles Gimeno, altrament conegut com a Xals, un jove sitgetà de 22 anys que estudia a la universitat amb un bon expedient i que viu la Festa Major amb intensitat des que era un marrec.
Per a les noves generacions, el paper de Santa Tecla ha estat i és decisiu: “El sentiment de Festa Major es comença a ‘mamar’ per Sant Tecla”, afirma Gimeno. De fet, els seus primers records festius se situen a la Festa Major “petita”, quan va sortir de timbaler o amb el drac, a l’edat de 5 o 6 anys. A més, els seus pares, l’escriptor Xavier Gimeno i la metgesa Núria Camps, sempre el van portar a veure l’Entrada de grallers al Cap de la Vila i altres actes relacionats amb la cultura popular, tant a Sitges com a Vilafranca, com és el cas de les diades castelleres.
Per tot això, aquest rosset de pell bruna amb cara d’entremaliat i posat “gamberro”, tan aviat com va poder va implicar-se en la Festa Major de la mà de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges. Amb 15 anys surt per primera vegada amb el ball de pastorets: “De petit sempre ho havia vist i m’agradava, era una oportunitat de viure la Festa “gran” per primera vegada des de dintre. Ens hi vam apuntar molts amics, faltava gent. Els Mir ja hi sortien, que eren cinc anys més grans que nosaltres. Gràcies a aquest important grup de gent, vam ressuscitar el ball”, recorda. Gimeno s’ho passa molt bé, sobretot els primers anys. El ball no només surt per Festa Major, també es fan sortides fora: a Manresa, Capellades, Terol… Aprendre a ballar és difícil: “El majoral que era el Puça i portava molts anys, en va ensenyar junt amb els altres veterans. Assajàvem a la palmera, un mes abans, un o dos cops per setmana”. Aquí començava la diversió, ja que els “assaigs són una manera d’iniciar i allargar la festa, els preparatius són igualment, molt importants”. I és que com explica Gimeno, “després tot passa tan ràpid, que no te n’adones”. Per tant, quan cal allargar la festa també s’allarga: “Quan acaba tot, la gent dels balls gaudeix tranquil·lament del ball la mateixa nit de Sant Bartomeu, la fa petar i comenta cadascuna de les anècdotes de la festa, això sí, amb els dits plens de llagues”, apunta.
Però ara Gimeno ja ha passat la barrera dels 20 i té una perspectiva més oberta de la Festa, sap què és viure-la des de dintre i viure-la des de fora. És conscient del sacrifici que comporta sortir amb una colla i també de com enyora sortir quan veu els balls que passen, només com a espectador.
Un altre moment molt especial per a aquest jove sitgetà, sortint com a pastoret, és el dels versos, portar la bassetja i recitar el seu vers a l’Hort de Can Falç, a l’Hospital i les Magnòlies. Ell sempre va dir el mateix vers i va fer el mateix personatge, el del cinquè pastor, tot un retrat del pastor més espavilat:

“Jo sóc el cinquè pastor
he deixat el meu ramat
l’he deixat encarregat
perquè pugi dret i millor.
Celebrem la funció
perquè Déu ens l’ha donat
i encara que em surti car
a l’hostal me n’aniré.
El ventre de pena em treuré
i de carn me’n faré un fart.”

El ritme de la Festa Major és frenètic, però encara més per a Gimeno, que a més d’haver sortit com a pastoret, és casteller, membre, per tant, de la Colla Jove de Castellers de Sitges, tot i que pot combinar fàcilment les dues activitats. Gimeno comença a fer castells amb la camisa color vi als 14 anys, també animat per alguns amics com Joan Marc Matas o els germans Mir, i influenciat pel fet que, amb el seu pare, sempre havia anat a veure les diades al Cap de la Vila i també per Sant Fèlix a Vilafranca. D’aquesta manera, Gimeno entra a la colla, fent sobretot de lateral i fent algun pilar. Però recorda, molt especialment, com va participar en la factura del primer 4de8 de la Jove “fent d’agulla, la del Tito. Aquell 24 de setembre de 2006; va ser un moment màgic per a la colla i per a tot el poble. Espero que aquest any el poguem repetir”.
Carles Gimeno, Xals, és un exemple del futur de la Festa Major i la seva passió demostra la bona salut de les tradicions: “Els sitgetans vivim les nostres tradicions i creixem amb elles de forma natural, hi ha una responsabilitat per part de tots per tenir cura d’aquest patrimoni i que passi de pares a fills. Vaig estudiar a l’Escola Pia i teníem una assignatura sobre Sitges on ens ensenyaven quines eren les nostres tradicions, els balls, les bèsties… Tot això t’ajuda a estimar Sitges”, declara.
De tota manera, les noves generacions saben que tot té una evolució i assumeixen la seva responsabilitat de viure la Festa Major i conservar-la, adaptant-la als nous temps. La tradició és “celebrar quelcom que ja celebraven els nostres besavis, amb el mateix respecte però des d’un vessant més lúdic, sortim a passar-ho bé”. De moment, Gimeno intentarà arribar a temps per gaudir aquest Sant Bartomeu 2009 (és fora, per raons de feina, bona part de l’estiu) i de cara a un futur, somia poder portar el Jordi i la Rosa, els gegants de la vila.
Malgrat els anys, hi ha coses que no canvien. Els avis de sitgetans i sitgetanes molt probablement també s’estimaven i vivien dos dels moments més emotius de la festa per a Gimeno, amb la mateixa intensitat: l’Entrada de grallers i l’Entrada de Sant Bartomeu. Només amb el record, els ulls del Xals, com li diuen els amics, deixen veure una espurna especial: “Quan els pastorets arriben a l’Ajuntament tothom està molt entregat, és emocionant. Se’t posa la pell de gallina, és l’últim ball de Festa Major i és molt emotiu quan entra el sant: els pastorets fem la nostra volta, sents les campanes, les gralles, els sacs de gemecs, l’olor de pólvora. Algun cop m’han caigut les llàgrimes”, reconeix amb un somriure.

Lídia Gázquez

Salutació del Rector

2009-05-10T12:14:00.001+02:00

Durant aquests mesos d’estiu celebrem moltes de les nostres Festes Majors. Les festes són una realitat important per a la nostra vida i per a la vida dels nostres pobles i ciutats. Tan important que, si no hi haguessin les festes, el cor de l’home i la dona es gelaria i es moriria.
La vida coneix dues menes de ritmes i dues menes de temps. D’una banda, hi ha el temps de la vida atrafegada, temps repetitiu, temps de rellotge, temps determinat per les necessitats del treball, del repòs, dels quefers de casa. D’altra banda, hi ha el temps de la festa: comporta un altre ritme, un altre “temps” es podria dir. En la vida quotidiana els valors i les aspiracions són viscuts d’una manera fragmentària i fràgil. La festa, en canvi, emplena abastament. És com una aportació d’oxigen suplementari que fa possible un ritme de vida més joiós, més espontani, més real.
Les festes, encara, són un moment privilegiat per a viure la nostra dimensió comunitària. Tendeixen a afavorir un apropament dels membres de la comunitat. D’aquesta manera s’atenuen o s’interrompen les tensions socials per a deixar lloc a una forma de distensió i de joia, el valor de les quals és innegable.
Per a nosaltres, cristians, les Festes Majors ens haurien de dur, a més a més, a la renovada contemplació del misteri de Déu que ens salva en Jesucrist, realitzat d’una manera admirable i propera en la vida d’aquells germans i germanes postres que visqueren generosament l’obertura de l’acció de l’Esperit i el seguiment fidel de Jesús. En el nostre cas, Sant Bartomeu i Santa Tecla.
Serà il·luminador i encoratjador de constatar que el nostre Déu no es cansa mai de fer-se present en la vida dels homes i dones de tots els temps i en qualsevol circumstància, sempre disposat a omplir-nos de la seva salvació. Com també serà il·luminador i encoratjador de recordar que Maria i els Sants i Santes ens acompanyen i ens ajuden fraternalment amb l’exemple de les seves vides i la seva constant intercessió davant Déu Pare.
Bona Festa Major!

Mn. Josep Pausas i Mas
Rector de la Parròquia de Sitges

Salutació del president de la comissió

2009-05-10T12:11:00.001+02:00

“Gloriós sant Bartomeu, que de Sitges n’és Patró!”. Probablement no hi hagi cap vers que els sitgetans i sitgetanes haguem repetit tantes vegades de forma incansable. Cada any, a les portes de la Festa Major, quan el cor ens batega més ràpid, quan el neguit s’apodera de nosaltres, quan el nostre cap està submergit de ple en l’alegria i l’emoció que provoca la Festa, els nostres llavis el repeteiexen una i altra vegada.
Enguany el vers en honor al nostre sant Patró adquireix més projecció encara, atès que la imatge del cartell i del programa està dedicada a la seva figura i el seu paper com a cos central de la nostra Festa. Sense Sant Bartomeu, res no seria el què és. Sense Sant Bartomeu no hi hauria Festa Major i sense els balls, entremesos, grallers entitats que hi partcipen i els apassionats sitgetans i sitgetanes que la frueixen als carrers no ens proporcionat aquest afloriment festiu d’Aquell a qui honorem.
Per aquest motiu, quan entre les propostes de cartell que vam rebre per part de l’equip d’Hydra Media n’hi havia aquesta tan original i innovadora de la imatge del nostre sant feta a través de la composició de 494 fotografies, em vaig endur per l’emoció. Que en aquest any, que per a mi, adquireix un significat, la imatge central del cartell sigui Sant Bartomeu, té un valor especial, que supera qualsevol simbolisme.
Presentar el cartell just un mes abans de la Festa Major posa de manifest les ganes que teníem de mostrar-lo, que els sitgetans i sitgetanes el contemplèssim i fins i tot fèssim la simpàtica juguesca de buscar-nos entre el mig miler de fotografies que el fan possible. Enhorabona als creadors pel resultat obtingut, tant en el cartell com en aquest programa –amb contingut, per guardar– que teniu a les mans.
Us presentem una Festa Major que, com no podia ser d’una altra manera, ha estat programada i preparada des de la més sincera de les il·lusions. La Comissió amb qui he tingut el gust de treballar durant aquests dos anys ha estat un equip entusiasta, treballador, eficaç i resolutiu. És un plaer treballar per la nostra Festa amb gent com el Siscu, la Joana, l’Oriol, el Franchu i el Rafa. A tots ells, el meu reconeixement per la feina feta, que ha estat molta i molt ben feta i per tot el que he après al seu costat.
Un punt i a part em mereix, però, l’agraiment al company, l’amic, el confessor, el còmplice, aquell que en tot moment ha estat amb ànima i cos al meu costat i que hi ha posat tot els seu immens cor (ai las, aquest cor!) a la meva disposició. En Josep Gràcia, en Gari, o com jo li dic, amb gran estimació i familiarment, “tete”. Continuarem navegant, i el capità em portarà mar endins per continuar gaudint de l’espectacle.
La Festa Major del 2009 serà també la Festa Major d’en Jordi Barrachina, que ens deleitarà amb el pregó en un escenari nou i que esperem fer-nos-el ben nostre. També és la Festa Major d’en Denci Mirabent, pendonista de Festa Major, i de la Carme Comas, pendonista de Santa Tecla. També ho serà de la Suburband. És la Festa Major de les il·lusions, de la feina feta, del bon saber fer de les colles i de tots els sitgetans i sitgetanes que l’esperàvem des del passat 25 d’agost.
Amics, amigues, gaudiu de la Festa i “Gloriós Sant Bartomeu…”

Ramon Soler
President de la Comissió Municipal de Festa Major i Santa Tecla 2009

Salutació del regidor

2009-05-10T12:08:00.001+02:00

Després de les revetlles populars del Poble Sec i de les Cases Noves i les festes d’estiu dels barris de la vila, arriba l’hora de la Festa Major de Sant Bartomeu i de Santa Tecla.
La Festa Major és un cúmul d’emocions i de sensacions. La combinació dels cinc sentits amb l’alfàbrega, les gralles, les carretilles, els colors de les espardenyes i el caliu de les abraçades entre sitgetans i sitgetanes és un element ben visible durant aquests dies. El 24 d’agost i el 23 de setembre, així com les vigílies, són un clar escenari d’un ambient festiu de gran magnitud, presidit pel sentiment de pertanyença a una col·lectivitat o l’emoció de veure les parelles de gegants, el foc, els balls populars i d’escoltar les primeres notes de les gralles i els timbals.
Aquesta edició serà la segona de la nova Comissió, presidida per en Ramon Soler, i formada per representants de totes les colles que la fan possible. L’experiència de l’any passat va ser molt positiva i, per aquest motiu, han treballat amb més motivació que mai. Aquesta manera d’organitzar la festa, amb la percepció de tots els punts de vista sobre ella, fa que la millorem any a any amb el respecte per la tradició i la història, i amb l’objectiu que sigui del gust dels sitgetans i sitgetanes.
Cal destacar les figures del pregoner i el pendonista de Sant Bartomeu i la pendonista de Santa Tecla. Enguany aquestes tasques han estat encomanades respectivament a en Jordi Barrachina, en Denci Mirabent i la Carme Comas, tres exemples de sentit sitgetanisme des del seu propi vessant professional i amb diferents maneres de viure i veure la festa. Felicitats a tots tres!. A més, aquest 2009 se celebra el 25è aniversari de la Colla de la Moixiganga de l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, un moment especial per a ella i per als vilatans que ja vam poder gaudir de la seva catifa de flors al Cap de la Vila i la seva inclusió en la processó de Corpus.
M’agradaria fer una distinció especial per a l’actual president de la Comissió, en Ramon Soler i Fernández, qui finalitza aquest any el seu mandat i ha col·laborat intensament aquests anys per fer una millor Festa Major. Un dels meus objectius com a regidor, compartit amb ell, és fer possible un canvi generacional en el sí de la Comissió, mantenint la història i incorporant les noves realitats de la Festa.
Finalment, vull destacar el paper que porten a terme els cossos de seguretat i d’emergències com la Policia Local, els Mossos d’Esquadra, els Bombers Voluntaris, el Servei d’Emergències Mèdiques de la Generalitat de Catalunya i la Creu Roja, i donar l’enhorabona a tots els Bartomeus i a totes les Tecles, i agrair la feina voluntària i desinteressada de totes les persones que formen part de la Comissió de Festa Major de Sant Bartomeu i Santa Tecla. A més, vull felicitar als integrants de totes les colles que participen en la riquesa de la nostra festa més sentida, i invitar als vilatans, vilatanes i als qui ens visiten a viure un any més la passió que desferma la celebració de la Festa Major de Sant Bartomeu i de Santa Tecla.
Bona Festa Major a tothom i Visca Sitges!

Rafael Roig
Regidor de Festes de l'Ajuntament de Sitges

Salutació de l'alcalde

2009-05-10T12:04:00.002+02:00

Sentiments, tradició i cultura. La Festa Major de Sitges combina com res ni ningú aquests tres ingredients i els porta fins a límits incalculables.
Des de la primera paraula del pregó fins a la darrera nota de la sardana de la platja de Sant Sebastià, la festa aporta per a tot sitgetà un ampli ventall d’emocions molts difícils de descriure.
Per aquest motiu, com alcalde, és un orgull i motiu de satisfacció poder viure i veure la festa des de la perspectiva en què la visc, sense perdre detall, ni acte.
Cada any, el pregó dóna el tret de sortida de la Festa Major de la mà de persones que hi estan directe o indirectament relacionades. Aquest any, és un plaer poder comptar amb la participació de Jordi Barrachina, qui ha demostrat durant la seva trajectòria de la forma més sincera la seva estima cap a la vila. Els castells ens aporten la il·lusió, l’esperança, el sentiment de grup i de superació. La nostra Jove de Sitges liderarà reptes importants, ja ho ha començat a fer i Sitges estarà al seu costat. La moixiganga tanca les processons, és l’encarregada de posar els punts i finals, és la que emociona i posa a prova la nostra capacitat d’emocionar-nos.
Sense cap ànim de deixar-me ningú, la veritat és que tots i cadascun dels balls i entremesos poseu el vostre granet de sorra contribuint a fer més gran el sentiment de pertinença local, del qual tots ens sentim orgullosos. Aquell que fa que els sitgetans i sitgetanes que viuen fora facin mans i mànigues per estar entre nosaltres quan a les dues sonen els repics de les campanes.
Sou vosaltres, veïns i veïnes, els que feu la festa que avui tenim, els responsables de convertir la nostra Festa Major en un referent en el calendari cultural català i exemple d’exemples. La Festa Major és de tots els sitgetans, de vosaltres, els que la feu créixer, la conserveu i l’amotlleu a les noves circumstàncies i realitats. És de debò mèrit de tothom, dels que participeu en algun ball i dels que gaudiu la festa des d’una perspectiva d’espectador. Sense uns i altres la festa no tindria sentit.
Per tant, voldria aprofitar aquestes ratlles per donar les gràcies a tots els que estimeu la festa, per haver sabut mantenir viva una tradició d’aquestes característiques i haver-la també adaptat als nous temps. En tot aquest camí, voldria assenyalar la tasca de la Comissió de Festa Major i Santa Tecla, encapçalada per Ramon Soler. Una comissió que ha estat indispensable, que s’ha convertit en la màquina que ha dut a terme una missió difícil, però ho ha fet de forma valenta, sense mirar enrere, tenint clar, que mai plou al gust de tothom i que segurament hem dut a terme iniciatives que a molts no han agradat. Si ha estat així, demanem disculpes.
Abans d’acabar, i si em permeteu, voldria dir aquella frase que ens indica que la Festa de Sant Bartomeu i Santa Tecla ja és aquí:
“Oh, gloriós Sant Bartomeu, que de Sitges n’ets patró, visca la Festa Major!”
Bona Festa Major!

Jordi Baijet
Alcalde de Sitges

Salutacions

2009-05-10T08:33:00.000+02:00

100 anys de Festa Major

2009-05-10T08:05:00.000+02:00

Final

2008-10-01T08:01:00.005+02:00

Benvolguts blocaires,
Això ja s'ha acabat. Ara és hora de valoracions, quatre dies de vacances i començar a treballar per l'any que ve.
Us volia donar les gràcies a tots i totes per fer que aquest bloc tingués sentit. En començar no vaig creure pas que tindria tan d'èxit. Espero que per vosaltres hagi estat una eina útil. De moment el bloc restarà sense actualitzar fins la temporada vinent (juny-juliol 2009). De totes maneres si teniu fotografies de Santa Tecla, o antigues que volgueu penjar jo les aniré penjant, així ho tenim tot recollit. Envieu-les a comissiodefestamajor@gmail.com.
Durant els quatre mesos de vida del bloc hi han hagut gairebé 8000 visites, fetes per 2150 usuaris diferents. Crec que son uns números més que exitosos.
Per mi ha estat una experiència nova, difícil en alguns moments, però molt estimulant. La resta de la comissió ha estat molt atenta a les opinions i desenvolupament del bloc, pel que estigueu segurs que ens ha influit d'alguna manera. Per sobre de tot crec que ha donat aire en aquest món de vegades tan tancat que és la FM.

Així que gràcies i fins la propera!

Joana

IMPORTANT: CANVIS EN L'ACTUACIÓ CASTELLERA

2008-09-25T18:36:00.004+02:00

Bé, últimament el bloc sembla més una paret d'anuncis que un lloc de discussió. No sé si heu passat pel Cap de la Vila, però si ho heu fet us haureu donat compte de que l'estaven aixecant. Així que:

Dissabte a les 18:30 gran ACTUACIÓ CASTELLERA a la plaça de l'AJUNTAMENT, amb les colles convidades la Vella i la Joves de Valls i amb la colla local Jove de Sitges.

Diumenge a les 19h. Baixada del Pilar caminant per les escales de la Punta. (el pilar no es va poder fer el dia de Santa Tecla degut a la pluja)

Lamentem els canvis d'última hora i us agraïriem que corressiu la veu als interessats.

Santa Tecla amb els peus xops

2008-09-24T11:41:00.005+02:00

Ja està, els gegants ja estan amagats i no els tornarem a veure fins l'any que ve. Aquesta Santa Tecla remullada m'ha esgotat, si quedava encara una mica d'energia per gastar. Ha estat dur, moltes decisions i corredisses, i ha sortit el que ha sortit. Des del meu punt de vista dilluns va anar tot molt bé. Els gegants no van poder sortir, però els altres vam sortir i ens vam treure l'espineta. Com sempre, però, la Processó de Santa Tecla és la més difícil. És comprensible que tothom tingui moltes ganes de ballar i de tirar foc, i més si el dia abans havia estat tan "light". Però ahir a la reunió amb els caps de colla es va quedar que tiràvem sense parar enlloc i va costar molt de complir. Bé, alguns ho van complir i altres no tant. Jo, que vaig estar una estona a la cua de la processó, us puc dir que es pot ballar plovent, però esperar-se una hora per sortir, sota la pluja, és molt molest. I en aquesta colla hi havia els nens dels cercolets i panderetes, sentint com, després de la reunió, al racó de la calma alguns ja paraven. Després el Cable, el Cap de la Vila ... Sé que no va ser tothom, i gràcies a això vam anar més de pressa que altres vegades, però hi va haver força gent que no va complir el pacte de no parar. No penso acusar a ningú directament. No crec que sigui dia de retrets, però cadascu de vosaltres sabeu el que vau fer i m'agradaria que en fessiu una valoració.

Em resta donar les gràcies a tots per haver sortit sota la pluja. Les autoritats van preferir quedar-se amb Santa Tecla a l'Ajuntament, cosa una mica irregular, però què hi farem. A tots els que hi vau posar el coll i vau tenir en compte els que venien després i s'estaven mullant, felicitats, jo crec que és com s'han de fer les coses. A la resta felicitats també, per lluïr per sobre els que van fer cas i no van parar. Espero que els que es van haver d'esperar sota la pluja per sortir, un altre any us tornin a creure quan es digui que no es pararà. Hi ha el perill de que no ho facin i que un altre dia es neguin en rodó a sortir, encara que caiguin quatre gotes.

Sense espardenyes i eixugant vestits i perruques podem estar orgullosos de les festes que hem passat.

I ara només resta el cap de setmana final, divendres Dr. Calypso, dissabte castells i XATÓ ACTIU, i diumenge concurs de sardanes. Després sí que tot s'haurà acabat fins l'any que ve.

Apa, Salut i Festa!

INFORMACIÓ IMPORTANT

2008-09-22T13:45:00.002+02:00

Els i les caps de colla queden convocats avui, dia 22 de setembre a les 18h. a l'Ajuntament per rebre instruccions sobre què s'ha de fer.

A causa de la pluja hi ha hagut alguns canvis en el programa:

La Revetlla del Passeig de la Ribera es farà al saló-teatre de la Societat Recreativa el Retiro a les 23:45.

Si a les 23:30 plou el Ball de Gralles es traslladarà al Palau del Rei Moro.

Continuarem informant...

Bona Santa Tecla

2008-09-22T09:42:00.005+02:00

Ja hi som. Avui comença l'estracanada final de les nostres festes.
Ahir la mostra folklòrica infantil va ser un èxit, tant que el Parc de Can Bóta va quedar petit i l'organització una mica desbordada, tot i que va saber aguantar i al final podem dir que va sortir molt bé. Els nens ens van donar una lliçó de comportament i saber fer. Han assajat un parell de setmanes i han tret uns balls a l'escenari que feien molt de goig. Volem donar les gràcies als organitzadors de l'acte, al jurat del concurs, a la Mònica per haver posat la veu i el temps, i sobretot a tots aquells que hi heu participat. Sabem que ensenyar als nens el que és la festa major és una feina tan gratificant com cansada, però com tots sabem aquesta és l'educació que ens portarà la festa del futur, i tots hi hem de posar el nostre granet de sorra.
Com ja sabeu s'anuncien moltes pluges, i esperem que les prediccions s'equivoquin, però hem d'estar preparats.
De moment l'Agrupació de Balls Populars ha enviat una nota dient que si plou el Ball de Gralles es farà al Palau del Rei Moro a les 23:30.
Aniré penjant els canvis aquí.

Santa Tecla gloriosa, feu que no plogui a deshora!

Salut i Festa

Exposició de bestiari europeu

2008-09-20T08:10:00.004+02:00

Us passo el link d'una exposició de fotografies que s'ha fet a Tarragona sobre bestiari europeu 1870-1970. Jo l'he trobat molt interessant. Es poden veure totes les fotografies per la web. Premeu aquí.

Com podeu veure el drac i l'àliga de Sitges també hi són representats.

Salut i Festa!

Santa Tecla, fem-la grossa! (2)

2008-09-16T22:41:00.005+02:00

Bones a tots,
Ara feia molts dies que no esrivia un article i us diré la veritat, no tenia res a dir!
Bé, ja fa uns dies que ho sé, però ara ja és oficial. De fet des del dia que us vaig penjar la seva música al bloc. Dr. Calypso farà un concert el divendres 26 al Passeig. I sí, toquen sols. Després de les negociacions entre l'Ajuntament i el promotor s'ha aribat a aquest acord.
A més, ja us he posat l'article de l'AJS, on explica els concerts del 20, l'inSUBURdinat, i el del 27, el del Xató Actiu.

La nit de la vigília dues orquestres, la Blanes i la Cimarrón. I com a cosa més nostrada tenim el concert del Justo al Retiro el 23, després de la ballada de gegants.

Vaja, que les nits d'aquesta setmana que ve estan plenes de música i festa que esperem que gaudiu al màxim. Però no oblideu els actes tradicionals. Que el llegir no ens faci perdre l'escriure! Dilluns i dimarts tothom a formar nets i arreglats! Penseu que fins l'any que ve no hi podrem tornar!
Salut i Festa

Correfoc de l'Àliga de Sitges

2008-09-15T20:53:00.004+02:00

La colla de l'Àliga enceta els actes de la celebració dels 25 anys de foc amb un Correfoc de bèsties del Penedès.

Dissabte 20 de setembre és el dia escollit per a la celebració de l'acte més multidunari pels 25 anys de foc de l'Àliga de Sitges. Després de la confecció de la catifa del Cap de la Vila per Corpus i de l’Ofrena Floral de Sant Bartomeu a la passada Festa Major, arriba el correfoc amb 10 colles participants, 9 de les quals vindran de diferents indrets del Garraf-Penedès i amb més de 400 participants. Els moments culminants de la nit es donaran al principi i a la fi de l’acte, on hi haura diverses sorpreses, passant per l’estrena de la nova corona que portarà la nostra bèstia.

El dia començarà amb la plantada de bèsties al Cap de la Vila a partir de les sis de la tarda. Tot seguit, a dos quarts de set, faran entrada al Cap de la Vila des de l’inici del Carrer Sant Francesc els timbalers de la colla de l’Àliga i de la Colla Infantil de l'Àliga. A les deu de la nit donarà tret de sortida el Correfoc, que començarà al Cap de la Vila i passarà pels carrers Jesús, Santiago Rusiñol, Barcelona, Davallada, Sant Joan, Fonollar, Plaça Miquel Utrillo Murlius, Plaça Baluard, escales de la Punta, i que acabarà amb una ballada conjunta a la Fragata.

El Correfoc l’encapçalarà el Drac de Sitges, el seguiran les colles del Drac de Banyares del Penedès, Drac de la Múnia, Dragona de les Roquetes, Viagrot de Cubelles, Drac de la Geltrú, Drac de la Ràpita, Drac de Sant Pau de l’Ordal, el drac de tres caps de Ribes i, tancant el seguici de feres fogueres, l'Àliga de Sitges.

Amb aquest acte, l’Àliga de Sitges donarà per acabat el seu vint-i-cinquè aniversari tot esperant l’estimada festa major petita de Santa Tecla, dies després del Correfoc.

Us hi esperem!

Colla de l’Àliga de Sitges

(Aquest article ha estat enviat per la colla de l'Àliga de Sitges al correu comissiodefestamajor@gmail.com)

Per Santa Tecla torna l’INSUBURDINAT

2008-09-12T10:36:00.005+02:00

El concert organitzat per l’Assemblea de Joves de Sitges es realitzarà
el proper dissabte 20 de setembre amb les actuacions de Bubango, EAP i Dj Nin, a partir de les 23:30h al Passeig de la Ribera.

El 2007 va ser l'any que es va presentar l'INSUBURDINAT, un concert anual organitzat per l'Assemblea de Joves de Sitges, amb l'objectiu de donar alternatives a l'oci consumista de la nostra vila i potenciar la música en directe en ella. Quan es va presentar el concert es va remarcar que les intencions d'aquest serien organitzar-lo fora de dates tradicionals festives del poble, com poden ser Festa Major, Santa Tecla o Carnaval, per això es va escollir Sant Jordi, una data important dins del calendari popular dels Països Catalans però poc habitual dins els costums de la nostra vila. Per l’edició d’aquest any 2008, però, l'Assemblea de Joves de Sitges hem tingut força problemes per tirar-la endavant, així que ens hem hagut de replantejar fer el concert en una data remarcada com és Santa Tecla. Tot i això, les properes edicions s’intentaran fer seguint la nostra línia principal. L’edició d’enguany es diferencia també en la seva gratuïtat i en el seu caràcter encarat a grups de la comarca del Garraf, mantenint, però, els preus populars de les barres.

Per tant, el proper dissabte 20 de setembre torna l'INSUBURDINAT al Passeig de la Ribera a partir de les 23:30 hores, on donarà el tret de sortida DJ NIN. El sitgetà ens farà una sessió de música des dels inicis del rock català fins les actuals bandes musicals del país, passant pel reggae-ska. Tot seguit actuarà el grup BUBANGO, qui tocarà una fusió de rock i funky amb dosi de jazz, blues i latin. I per tancar el concert ve des de Ribes el grup de rap EAP, que ens farà un repertori de les seves pròpies cançons.

No volem deixar de dir-vos que paral·lelament al concert organitzat per l'Assemblea de Joves de Sitges, aquest any hi haurà la tercera edició del XATÓ ACTIU organitzat per la Plataforma Festes Populars de Sitges juntament amb la Colla Jove de Castellers de Sitges, a qui aprofitem per felicitar pel seu 15è aniversari. El concert serà el proper 27 de setembre al Passeig de la Ribera i actuaran els grups SKÀNDOL PÚBLIC, LEG LION ORQUESTRA i EL CAPITÀ.

Per acabar, des de l’Assemblea de Joves de Sitges us convidem als concerts i sobretot us desitjem molt bona festa major petita de Santa Tecla a tots i a totes.

ASSEMBLEA DE JOVES DE SITGES

(Aquest article ha estat enviat per l'Assemblea de Joves de Sitges al correu comissiodefestamajor@gmail.com)

Santa Tecla, fem-la grossa!

2008-08-29T16:16:00.005+02:00

Encara no em acabat de païr la Festa Major, però si tardem gaire no ens quedarà temps per parlar de Santa Tecla. Així que deixem-nos de lamentacions pel que ja ha passat i posem-nos a treballar pel que encara ha de venir.
Santa Tecla és una festa peculiar. Respecte a l'església la patrona Santa Tecla té la mateixa rellevància que el patró Sant Bartomeu. Segurament per l'època de l'any que és, per la proximitat o perquè el poble li professa menys devoció se'n diu la Festa Major Petita (hi ha moltes teories que ho expliquen). I a tots els nivells ho és, creieu-me. El pressupost que es destina a aquesta festa és molt menor que el de Sant Bartomeu. Els Sitgetans acostumeu a dir que encara que sigui petita és més entranyable, pel fet de ser més íntima. Hi ha alguns actes que s'han fet a mida per Santa Tecla. Però no podem oblidar que pels més petits aquesta és la seva Festa Major.
Aquest any hem cregut convenient donar suport a la iniciativa de muntar una mostra folklòrica infantil, amb exhibició dels balls infantils i concurs de bèsties i gegants. Tot això s'afegeix a la representació que ja ens feien les colles infantils del Ball de Diables.
Vinga, espero els vostres comentaris sobre Santa Tecla, i si algun tema agafa relleu en faré un post a part.
Salut i Festa!

(i per a què no decaigui, pels que us costa més passar aquestes setmanes, avui és vigília de Sant Fèlix, Festa Major de Vilafranca del Penedès. Allà els actes principals duren 3 dies, des d'avui a les 12h del migdia fins diumenge a les 11 de la nit. Si voleu més informació cliqueu aquí)

L'hem feta entre tots

2008-08-27T12:05:00.004+02:00

Fotografia de l'entrada de Sant Bartomeu de Josep Maria Alegre

Ja hem explicat sobradament, que aquest any la comissió estava formada per gent dels balls. Dins de les nostres reunions ja ens vam adonar que no tots veiem igual la Festa Major i els problemes que tenia. La majoria, per desconeixement del conjunt de la Festa. I poc a poc vam fer una pinya en adonar-nos que tots érem un, que la Festa Major era quelcom més que la colla on ballava cadascun de nosaltres. I aquest descobriment és el que vam intentar transmetre a la resta de gent dels balls. El lema dels cartells ho deia, “fem-la entre tots” i posant-hi els 5 sentits. I va anar creixent la il·lusió de fer la festa millor per nosaltres i també pels espectadors, que són una part molt important de la festa, i aquesta il·lusió ha estat el motor de tot. Al principi tothom pensava que algú fallaria, que si el de davant ballava més del compte els altres també ho farien. Però poc a poc la gent va prendre consciència i ens vam adonar que en fer-ho entre tots la il·lusió de ballar no disminuïa, sinó que augmentava. El sentir-nos part d’una comunitat més gran augmentava la raó de ser, la raó del perquè de tot plegat, enlloc de diluir-la.
Alguns detalls especials podrien ser els geganters de la Vila anant de tant en tant fins a la colla dels Moros, on el Franchu els donava indicacions i viceversa; l’Escola de Grallers i alguns Marcets tocant junts en un moment molt especial, els bastoners i geganters ajudant la resta de balls a l’entrada, jo mateixa parant el drac a la nit, l’Oriol anant abraçant als membres de les colles de foc mentre els donava les instruccions, en Gari aplaudit per totes les autoritats en el ressopó final, en Siscu muntant el sarau del Parc de Can Bóta i estant al corrent de tot, el Rafa fent de cap de colla i controlant els altres bastons a la vegada, i el Ramon, que com sempre des del darrera no pot estar-se de fer escapades i controlar tot el que passa davant de la Processó. I això només és un esquitx de la gran quantitat d’imatges i records que ens han quedat d’aquesta Festa Major, com cadascú de vosaltres tindreu els vostres.
Això només ha estat el començament. Esperem que aquest esperit perduri i que puguem gaudir d’aquest ambient cada vegada més i millor.
I com que aquest és un article d’opinió hi posaré cullerada. Per mi aquesta Festa Major ha estat molt especial. El meu balanç és del tot positiu i ha valgut la pena només per haver conegut els meus companys de comissió, amb els que de ben segur continuarem l’amistat durant molts anys. També he conegut moltíssima gent que participa a la festa major i això m’ha enriquit molt. Perquè per a mi, la relació humana és el millor que tenim en aquest poble, malgrat sempre ens vulguin fer creure que el principal atractiu de Sitges és el dels carrers, del mar o de la Punta. Tot això només és un decorat preciós per viure-hi i sentir-hi al davant.
Volia agrair a tothom que ha cregut en el projecte i sobretot els que no heu deixat de visitar el bloc. Gràcies a tots per participar, per fer comentaris crítics o no tan crítics, per tenir-nos al corrent de tot el que pensàveu, per enviar-nos fotografies i vídeos...
Ha estat un autèntic plaer.

Per recordar alguns moments...

2008-08-26T10:44:00.017+02:00

El dia de Festa Major va sortir un article a La Vanguardia sobre la Festa Major de Sitges. Descarrega-te'l aquí.

Ràdio Maricel ha penjat els àudios de Festa Major. També tenim els versos per imprimir.
Entrada de Grallers
Sardanes al Cap de la Vila i Sortida de les dues
Versos de la colla Jove de Diables. Llegeix els versos i descarrega-te'ls aquí.
Versos de la Colla de l’Agrupació de Balls Populars. Llegeix i descarrega't el full dels versos aquí.
Vers del Drac

De la Colla Vella de diables hi ha els àudios de l'actuació, amb l'homenatge a Manolo Ojeda, però no hi ha els versos satírics, perquè com ja sabeu no els van dir en protesta. També han anat a la ràdio a explicar-se. Escolteu els seus motius aquí. Descarregueu-vos o llegiu els versos de la vella aquí.

Podeu descarregar-vos o escoltar els sons de la festa major, com la sardana La Processó de Sant Bartomeu interpretada per la Suburband, la traca final i l'ofrena de la colla de l'àliga.

El president de la Comissió fa balanç de la Festa Major, escolteu-ho.

Al Bloc de Josep Maria Alegre hi ha unes fotos estupendes de la Festa Major d'aquest any. Visiteu-lo prement aquí.
A la pàgina de l'Ajuntament també hi ha fotografies. Mira-les aquí. I vídeos, mira'ls aquí.

Si teniu bones fotografies o vídeos penjats a internet i voleu que els pengi aquí envieu-los a l'adreça de correu comissiodefestamajor@gmail.com. Jo no he tingut temps de fer fotos aquesta Festa Major!

Salut i Festa!

El vot de vila a Sant Lli

2008-08-25T10:41:00.005+02:00

Bon dia a tots. Avui és el dia que a Sitges es dedicava a Sant Lli, com a tornaboda de Sant Bartomeu. Encara tinc els ulls tancats, però necessito escriure-us això.
Els nervis prefestamajorencs em van fer pensar que la cosa seria molt difícil, que la gent no estava fina i que ... aniria com sempre. Bé, no ha estat així. Jo crec que el resum principal d'aquesta Festa Major és que l'hem feta entre tots i posant-hi els cinc sentits! Gràcies a tots per creure amb el projecte.
Ja sé que hi ha hagut alguns problemes, però us prometo que els apuntarem tots per corretgir-ho l'any que ve. Però algunes coses han funcionat molt i molt bé.
I per destacar alguna cosa i com a cirereta del pastís, l'entrada de Sant Bartomeu, amb tots els balls ajudant-nos i col·laborant entre nosaltres. Va ser un exemple final de com havíem viscut la Festa Major, amb un ambient immillorable entre els diferents balls i un esperit de sortir tots a una. I això, us ho dic sincerament, va ser el més emocionant de tot. Fins i tot més que que s'apaguessin els llums del baluard, que també era necessari, no ho negarem.
Ah! I gràcies a la Colla Vella de Diables per fer-nos un vers del Bloc! Estic pensant de penjar tots els versos al bloc, però ja veurem si puc...

Bé, ja anirem parlant. Que encara queda bastant de tema. Ara me'n vaig al l'Hort de Can Falç al parc infantil, aquesta és la meva tornaboda!

SALUT I FESTA!

Ja ha començat!

2008-08-22T11:36:00.004+02:00

Ahir l'Isidre Pañella ens va fer un senyor pregó. Repassant tot d'anècdotes de la seva participació en la festa va fer riure al públic, molt nombrós, que es va aplegar al Parc de can Bota a l'hora en punt. L'Isidre, però, va ser molt clar parlant dels actes tradicionals de Festa Major i ens va demanar a tots que respectéssim el Sant Patró a l'hora de la Processó. Podeu escoltar el pregó íntegre gràcies a Ràdio Maricel prement aquí.
Seguidament es va servir una copa de cava mentre es recollien les cadires del mig de la plaça i els de la Troba Kung-fú s'anaven preparant per fer el concert. El concert va ser un èxit, i l'ambient va ser en tot moment molt agradable i festiu. Es va demostrar que la gent jove sap passar-ho bé respectant la resta.

I avui ... avui hi ha preparat un gran concert, amb els grups més que consolidats Discípulos de Otilia i Dr. Calypso, a baix a mar. Això serà després de l'acte de Lliurament de la Bandera, on el senyor President de la Comissió, acompanyat dels seus companys de Comissió i tothom que s'hi vulgui afegir, portarà la Bandera de Sant Bartomeu fins a l'Eco. La Banda de Sitges, Suburband, serà per primera vegada l'encarregada d'amenitzar aquest cercavila particular, cosa que ens enorgulleix molt.

Sitgetans i sitgetanes i gent dels voltants que us hi vulgueu unir, la Festa Major ha començat! Ompliu els carrers i les places d'alegria i emoció i no us perdeu res!

Bona Festa Major a tots!

La Premsa i la Festa

2008-08-16T19:08:00.009+02:00

Tal i com m'han demanat us penjo alguns enllaços de ràdio Maricel sobre Festa Major.
Entrevista al Pendonista d'enguany, Lluís Curtiada.
Entrevista al pregoner d'enguany, Isidre Pañella
Presentació del programa 2008
Tertúlia del Janio's sobre Comerç i Festa Major, del dia 13 d'agost.
Entrevista amb l'autora de la imatge de la FM 2008, Sònia Cordero
Tertúlia del Janio's, amb la Comissió, del dia 19 d'agost
Entrevista a Isidre Pañella al programa de televisió "i tu què fas?"
Entrevista a Canal Blau a Siscu Rosell, membre de la Comissió de Festa Major 2008 (18-08-08)
Entrevista a Canal Blau a Joan Molina i Joan Duran, President i Vicepresident de l'Agrupació de Balls Populars (18-08-08).
Entrevista a Canal Blau als membres de la colla de l'Àliga, en motiu del 25è aniversari (18-08-08)
Ja queda molt, molt, molt poc!
Salut i Festa!

Avui reunió de Caps de Colla i Comissió

2008-08-13T10:14:00.002+02:00

Avui a les 22:15h al Miramar hi haurà la última reunió de Caps de Colla i Comissió. No hi falteu! A més es repartiran els programes per a tots els participants.

Els dissenys de la Festa

2008-08-12T09:56:00.006+02:00

Ara ja tenim la Festa Major a tocar dels dits. Els nervis estan cada dia més a flor de pell i l’interès per la Festa augmenta. El Bloc ha augmentat les seves visites, i amb dos mesos d’existència ja supera les 3000 visites. Però el que està en alça són els comentaris dels lectors, cada dia més variats i més freqüents.
Ja s’han presentat el programa, els cartells i les samarretes de Festa Major i segurament molts de vosaltres ja el tindreu a les mans. Ens agradaria explicar-vos tots els detalls, per a què no us els perdeu de cap manera.
La idea, encara que una mica retallada per qüestions de producció, és de la Sònia Cordero. El programa consisteix en una agenda que, a més de tenir-hi la informació dels actes de Festa Major i Santa Tecla, cadascú pot personalitzar escrivint notes al dietari, enganxant les seves pròpies fotos o fent pintar als més petits. També teniu detallades, i amb fotografies, les revetlles musicals. L’esperit del disseny de la Sònia és que sigui un programa útil i personal, que cadascú el manipuli com vulgui i que el faci seu, com la Festa mateixa.
Si us hi fixeu Sant Bartomeu i Santa Tecla tenen programa propi, es tracta de girar la llibreta del revés i ja ho teniu! Els noms de Sant Bartomeu i Santa Tecla surten a tot arreu, donant rellevància al motiu de les celebracions.
Les portades ens indiquen els recorreguts de les principals processons i cercaviles, de manera que ja no ens cal ni obrir el programa per saber on podem anar a veure cada cosa. Però si voleu veure gràficament el recorregut també podeu anar al mapa de recorreguts, on els trobareu pintats en un plànol de carrers.
Tots els dissenys de Festa Major estan fets al voltant de la idea del lema, “posem-hi els 5 sentits”, que es veu escrit en tots els cartells. I per això aquest any no hi ha un cartell, n’hi ha 5! L’escrit d’en Joan Sella parla dels aromes de Festa Major i defineix la festa segons els records que les olors li porten. 5 col·laboradors han fet 5 frases parlant sobre el sentit que més se li desperta durant la Festa, que també trobareu en els cartells.
Posant-hi els cinc sentits és la manera com ens agradaria que visquéssiu la Festa, percebent tots els matisos que té per cadascun de vosaltres, recordant cada aroma, cada fotografia, cada abraçada, cada so i cada gust. I a la vegada fent-ho amb la responsabilitat que requereix cada moment.
A més dels cartells, la samarreta també ens evoca els 5 sentits, mitjançant una barreja de les paraules dels nostres col·laboradors i un dibuix fet amb tots els elements.
El Cartell de Santa Tecla representa el caràcter més familiar de la Festa. Una mà (i ja us podeu imaginar perquè és una mà i no un peu) per a cada generació ens evoca la rellevància de la participació de tots, amb igual importància del que balla, del que ensenya a ballar o del que fa possible que tot això succeeixi. Però el caràcter familiar no significa que hagi de ser menys important, per això el lema del cartell és “Santa Tecla, fem-la grossa!”. L’article d’en Joan Duran ens fa viatjar per un món poètic de fantasia on Santa Tecla ens mira des del balcó, divertida, i balla entre els nens de la matinal. El programa de Santa Tecla és per als nens, amb dibuixos per pintar i pàgines per omplir sense posar límit a la imaginació.
Bé, esperem que trobeu el sentit a cada petit detall de la nostra Festa, que en realitat fem en dues, en lloança dels nostres dos patrons i de tots els sitgetans.

Bona Festa Major!

Avui presentació del Programa, cartell i samarreta de la FM

2008-08-12T09:52:00.002+02:00

Ja sé que no he escrit aquesta setmana, però és que vull escriure sobre el programa i a hores d'ara encara no l'heu vist. Això està arribant a la seva fi.
Aquesta tarda, a les 19h a les Terrasses del Palau Maricel, Presentació del Programa, Cartell i Samarretes de Festa Major i Santa Tecla.
Ara només us puc dir ... no us decebrà.

Apa, fins aquesta tarda! I demà ja us posaré tota la descripció!
Salut i Festa!

Els brecs de la matinal

2008-08-12T09:50:00.002+02:00

Matinal de 1964, autor: Dr. Serramalera. Fotografia de l’Arxiu Històric de Sitges.

Una altra fotografia adorable.

Castell de Focs, d'on et veien i d'on et veuen!

2008-08-04T20:15:00.001+02:00

Castell de Focs dels anys 50 o principis dels 60. Fotografia de l'Arxiu Històric de Sitges.
Mireu on està la gent que s'ho mira!

El patrocini de la Festa Major

2008-08-04T20:00:00.003+02:00

Com ja sabeu, cada vegada més es busca el patrocini dels actes culturals. A Sitges encara hi ha certa reticència i hi ha hagut moltes crítiques d'alguns casos memorables. Però ja fa temps que és el mateix Ajuntament que busca patrocinis pels actes. Ara, per exemple, una cervesa "catalana" té un conveni amb l'Ajuntament que l'obliga a posar el logo al costat del de la casa gran a tots els actes culturals.

La Festa Major no n'és un cas a part. És una festa (de fet són dues) molt cara per a l'administració. I em direu, "home ... depèn de amb què la comparis!", i tindreu raó. La qüestió és que és una festa cara i que si la volem més lluïda em fa l'efecte que serà a base d'empassar-nos publicitat. Que consti que a mi personalment m'agradaria que no hi hagués cap patrocini sinó és en forma de donatiu. Però la realitat és que també volem grans concerts, grans castells de focs, etc. i tot amb entrada gratuïta. I això companys, costa molts diners!

També us diré que la Festa Major val molts més diners dels que es paguen. Compta amb la col·laboració de molts sitgetans i de molts àmbits diferents, i tothom hi aporta el seu granet de sorra. Alguns ho fan de forma totalment gratuïta, altres fan descompte i altres posant-hi diners de la butxaca! Em refereixo, evidentment a tots els que ho fan sense posar publicitat o sense demanar res a canvi.

Creieu que tot té un preu? Acceptaríeu que els actes de Festa Major tinguessin publicitat? Tots els actes o només alguns? Quins?

Cada dia falten menys hores per veure'ns les cares de nervis i il·lusió ...

Salut i Festa!

Els millors grallers del món, conclusió

2008-08-04T18:21:00.003+02:00

Bé, doncs aquest ha estat un tema interessant. Jo volia discutir més sobre l'obertura a contractar músics de fora, però els comentaris han incidit molt en el tema de qui cobra més, els grallers o els balls, etc. Sobre aquest tema jo no hi faré més esment, perquè fins i tot em sembla de mal gust.
També s'ha discutit sobre les peces que es toquen a l'entrada de grallers. Aquí hi havia el bàndol dels Blaiets, que prefereixen estrenar peces noves de concert, i els que prefereixen sentir tonades conegudes com gener i febrer per animar la festa el dia de l'entrada. Jo crec que el que passa és que cadascú entén l'acte de l'entrada de gralles de manera diferent i amb això és difícil posar-se d'acord. Potser la Comissió hauria d'apostar per un dels dos models o potser tots dos son complementaris i així hi ha música per a tots els gustos.
Respecte l'enquesta, la majoria ha dit que era millor que fossin sitgetans(60%) a que fossin de fora (40%). Evidentment dins dels primers ja em van reclamar que també exigien qualitat. Així que convenim que el millor seria que fossin tots de sitges i que fossin molt bons.
Salut i Festa

Sortida d'ofici

2008-07-29T16:35:00.005+02:00

Sortida d'ofici vers 1922. Fotografia de l'Arxiu Històric de Sitges. La fotografia d'aquesta setmana em sembla encantadora. Espero que us agradi també a vosaltres.
Salut i Festa
Comentari deixat per un anònim:
El sonador que es veu a la foto és en Francesc Pasqual i Grau "Tons de Begues" (1880-1965), el que fa sonar no és pròpiament una gralla sino un grall (part d'un sac de gemecs).El timbaler, malgrat no estic segur, podria ser en Joan Pasual "el Tupí" (1888-1968).

Els millors grallers del món

2008-07-28T19:24:00.000+02:00

Avui m'agradaria parlar de la part musical dels balls.
Aquest cap de setmana he anat a veure el cercavila de Mataró i el del Vendrell. En tots dos casos m'ha sorprès la música. A Mataró els grups de foc van acompanyats de batucades (perquè no m'atreveixo a dir timbals) i els balls amb flabiols. Les dues parelles de gegants portaven un sol grup de flabiols entre mig! Al Vendrell hi havia alguns grups de gralles contractats, però la majoria eren grups de gralls locals. En tots dos casos es notava que la qüestió local era important al moment de contractar els músics.
Bé, Sitges no és una excepció. Sempre he sentit com una lloança els anys que hi ha suficients grallers locals per poder fer la festa major sense haver de llogar músics de fora (amb l'excepció dels sacs de gemecs, és clar). I us diré el què en penso. Crec que realment Sitges té molts grups de grallers amb una qualitat acceptable per sortir a tocar amb els balls. Fins i tot alguns amb nota alta. Això és indiscutible, el nivell comparat amb aquestes dues festes majors que us explicava, és sobradament més alt. Però també us diré que té alguns grups que no arriben al nivell que jo desitjaria. El fet de ser de Sitges i tocar la gralla no hauria de ser una condició de contractació obligatòria. I ho dic precisament perquè m’estimo la festa i m’agradaria que una persona de fora que la vingués a veure no pensés dels seus músics el que jo vaig pensar dels cercaviles visitats.
Per altra banda conec molt bé la festa major de Tarragona, per exemple. Allà es contracten alguns músics de fora gairebé per obligació. I sabeu perquè? Doncs perquè això enriqueix molt la festa i aporta aire fresc.
M’agradaria saber què en penseu vosaltres, creieu que tenim els millors grallers del món? Creieu que el fet de ser de Sitges i tocar un instrument és suficient, o cal demanar també qualitat? Potser sentir grallers d’altres indrets amb instruments una mica diferents i maneres de tocar diverses milloraria el nivell de la festa i també l’obriria una mica? No hi sortirien guanyant, també els nostres grallers? No hi hauria més ganes de fer-ho molt bé, enlloc de bé?
En cap cas vull desmerèixer la gran quantitat de cantera que hi ha a Sitges. Segurament és un cas únic al món, i molts ens deuen envejar en veure-ho.
Aquí us ho deixo...
Salut i Festa!

Entrevista a Ràdio Maricel amb el President de la Comissió

2008-07-23T23:32:00.003+02:00

Aquí teniu el link de l'entrevista:
Cliqueu aquí damunt o descarregueu-vos-la:
Entrevista 23/07/08 amb el President de la Comissió

CONCURS GEGANTS I BÈSTIES INFANTILS

2008-07-18T13:32:00.012+02:00

Aquest any, i com a novetat, es farà una MOSTRA FOLKLÒRICA INFANTIL el diumenge 21 de setembre. Hi haurà l'actuació de tots els Balls Infantils, la representació del Ball de Diables i un concurs de gegants i bèsties. Les BASES per participar en el concurs les trobareu en l'arxiu adjunt. És important llegir les bases i inscriure's en el concurs els dies indicats.
Aquest acte ha estat proposat per un grup de participants de diferents balls, per tal de donar més rellevància a la preparació de la matinal infantil de Santa Tecla i mostrar més reposadament i lluïda la feina que fan els nens durant l'agost i el setembre per aprendre el folklore de la nostra vila.
No us hi penseu més i animeu els vostres fills a participar en el concurs. Properament anirem explicant els actes nous i podrem discutir-los.

El tràmit de la inscripció i les BASES les podeu trobar a l'OAC, i descarregar-vos la butlleta aquí:

BUTLLETA D' NSCRIPCIÓ

Apa, Salut i Festa!

PD. Si teniu fotografies dels gegants o les bèsties que vau fer de petits envieu-nos-les que les penjarem!

El Ball de Bastons a Castelló

2008-07-15T10:12:00.003+02:00

Actuació del Ball de Bastons de Sitges a la Plaça de Braus de Castelló de la Plana, anterior a 1984. Fotografia de l'Arxiu Històric de Sitges.

Els Balls fora de la Festa Major

2008-07-15T10:10:00.006+02:00

Avui traurem un dels temes més conflictius del protocol de Festa Major vigent. El protocol diu:
Sortides a Sitges: Festes de Sant Bartomeu, Festes de Santa Tecla i per Corpus, els gegants. En casos puntuals i excepcionals serà la Regidoria de Cultura qui decideixi la sortida, llevat d'aniversaris o què se celebri una trobada. S'estableix que les sortides puntuals per aniversaris seran en el cas dels balls pel seu centenari i en els de les colles cada 25 anys, prèvia sol·licitud a la Regidoria de Cultura.
Doncs bé, cal recordar el que diu el protocol, perquè moltes vegades se li fa dir allò que no diu. En aquest cas jo entenc que les sortides extraordinàries les decideix la Regidoria de Cultura (o de Festes en la composició del govern actual)
El problema principal és el següent. Tenim algunes festes del poble, les dels barris del Poble Sec i Les Cases Noves, les de la Trinitat i les de Campdàsens, en les quals tradicionalment (paraula difícil de definir amb exactitut) hi ha participat un o diversos balls de Sitges. Doncs segons aquest protocol això no està permès, a no ser que es considerin excepcionals.
No sé què peseu vosaltres, però els Balls no són del poble i serveixen per celebrar les festes de la vila? La Festa Major i Santa Tecla en primer terme, però no deixen de ser un element de celebració. La presència d'alguns dels balls en altres festes suposa una major presència de gent i també un enriquiment de la festa.
Per no anar més lluny, aquest any, demanant permís a la Regidoria de Festes, el Ball de Bastons ha anat a actuar a la Trinitat i el Ball de Pastorets a Campdàsens. I aquest fet porta crítiques cada any.
Digueu-me si m'equivoco, però aquesta normativa no era per evitar la sobreactuació dels balls? Potser el que caldria delimitar és la presència de molts balls, representant el cercavila de Festa Major, en algun esdeveniment. I, no caldria limitar abans l'actuació dels balls en motiu de festes privades que en motiu de les festes que conformen el patrimoni festiu de la vila? I ... més difícil encara ... si els balls són del poble, com és pot limitar que uns quants convilatans surtin i ballin? No és seu el ball també? No es podria controlar que les sortides dels balls fora de la vila fossin per motius culturals importants i no en festes privades i altres festes no adequades per la imatge del nostre folklore?
La fotografia de la setmana també està relacionada amb el tema ...

Espero els vostres comentaris i els vostres vots a l'enquesta, que aquesta vegada permet seleccionar diferents respostes!
Apa, Salut i Festa!

Els Barrets de Palla, conclusió

2008-07-08T17:13:00.003+02:00

En l'enquesta de la setmana el resultat ha estat: 55% són barrets de palla o si senten identificats, mentre un 45% no. Total de vots:18 (molt poc èxit, la veritat). Doncs això, continuen havent-hi 2 bàndols, els que són barrets de palla i els que no els suporten. Alguns han coincidit amb mi amb que hi ha massa alcohol a la Festa i també hi ha hagut queixes especialment de que els que actuen en les processons vagin beguts. De totes maneres no alarmem, la gran majoria de balladors i grallers no van beguts i fan la feina ben feta. Però potser sí que hauríem (tots plegats)de ser menys tolerants amb els elements que desllueixen la Festa Major.
Apa, fins la propera!

Aquestes seccions...

2008-07-07T15:52:00.001+02:00

Properament...

Sortida d'ofici de 1942

2008-07-07T10:38:00.006+02:00

Sortida d'ofici de l'any 1942. Fotografia de l'Arxiu Històric de Sitges.

Els Balls de Cercolets i Pastorets estan ballant junts, la moixiganga està muntada, mentre els altres li passen per davant. Algú em sabria dir quina és la localització exacta? Em sorprèn la quantitat de públic que hi ha! A mà esquerra s'hi veuen un graller i un timbaler i l'angelet dels cercolets. També hi ha un grup de noies que es miren els nois que ballen i comenten la jugada.

Si hi reconeixeu algú deixeu un comentari!

Animeu-vos a enviar fotografies a comissiodefestamajor@gmail.com. Les anirem penjant en un àlbum web per a què tots les poguem visitar (l'enllaç està a la columna de la dreta).

Salut i Festa!

Presentació del pregoner i els pendonistes de Festa Major i Santa Tecla 2008

2008-07-02T13:53:00.002+02:00

Ahir, dimarts dia 1 de juliol es van presentar el pregoner i els pendonistes de Festa Major i Santa Tecla.

El pregoner serà l'Isidre Pañella, que ens va prometre un pregó amb regust popular, seriós però graciós. Amb la seva tragectòria ben segur que podrà pregonar la Festa Major amb molts fonaments i molt.

El pendonista de Sant Bartomeu serà en Lluís Curtiada, i anirà acompanyat pel seu fill i el seu nét. Aquest any fa 60 anys que va sortir per primera vegada a ballar bastons i des de llavors no ha deixat de preocupar-se pel poble i la seva cultura popular.

La pendonista de Santa Tecla serà la Pilar Queralt, una veïna molt coneguda de la plaça de l'Ajuntament que s'estima la festa com la que més i que representa tots aquells sitgetans que mai tenen un no a l'hora d'ajudar però tampoc mai surten a la foto. Aquest any participarà en la processó en el lloc d'honor.

Ara ja podreu començar a fer hipòtesis dels recorreguts de lés Processons Cíviques! Per ajudar-vos una mica ... tots dos pendonistes tindran els sants a casa seva.

Apa, això ja ha començat!

Els barrets de Palla

2008-06-30T21:06:00.002+02:00

La festa es fa a sí mateixa, sense gaire marge a l'intervencionisme. Avui en dia veiem que la joventut ha agafat les festes populars com a motiu de gresca. Això té la seva part positiva, ja que és una empenta per la festa popular, però per altra banda produeix fenòmens de masificació i pèrdua de sentit original de la festa. Així tenim la Patum, la festa major de Gràcia o el Sant Fermín com a extrem. Però a tot arreu s'ha notat aquesta onada de joventut que vol gaudir de la festa com gaudeix d'una discoteca. Per altra banda aquest model nou de la festa també provoca canvis en la seguretat dels esdeveniments. Així no és el mateix la seguretat que requeria una entrada de grallers amb força gent respectuosa i calmada com la que requereix una entrada de gralles com l'actual, amb una massa de gent exaltada, que fa que els incidents siguin molt més probables.

No podem negar que, com ja s'ha dit en alguns comentaris, hi ha moments de la Festa Major que sembla més aviat un carrer de Pamplona el dia de San Fermín que la Festa que molta gent del poble recorda de no fa tants anys. Per citar-ne alguns tenim l'entrada de Grallers, el pas del cercavila per l'Izarra o la ballada final de bèsties i gegants.

Dos dels tres models de viure la festa, que actualment conviuen, es queixen any rere any. Tothom creu que la festa s'ha de viure com ho fa ell. Al meu parer, hauríem d'aplicar una mica d'empatia mútua. Els uns pensar que la festa cadascú la viu a la seva manera i no hi ha una manera millor ni una de pitjor. I els altres pensar que sota cap concepte la seva llibertat de celebrar la festa ha d'interferir amb la llibertat dels altres a gaudir-la més reposadament i respectuosa.

Finalment, hi ha tot un setor de la població que no viu tan intensament la festa. Pensem que Sitges és un poble amb més de 24000 habitants i que la majoria d'aquests no es troben entre les tipologies abans exposades. Hauríem de fer més pedagogia?

Penseu que cada vegada anem cap a un model més intervingut, amb més seguretat externa. Això és així en la vida quotidiana i també en una Festa que,potser per ser a l'agost, mou milers de persones. Per a què això no faci desaparèixer el sentit de poble jo crec que, amb bones maneres, s'haurien de dir les coses que molesten, tant uns com els altres i intentar arribar a acords. També caldria explicar i entendre el sentit de cadascun dels actes i elements de la festa i això, a part d'assignatures sitges i altres intervencions de l'administració, pertany a la societat en general i a la família (de qualsevol tipus)sobretot.

Dins aquest apartat també podríem parlar d'un dels elements que juguen un paper important, l'alcohol (i altres drogues, però aquesta com la més extesa). No se'n salva cap edat. I la veritat és que potser tota la vida s'ha begut, i més un 23 o 24 d'agost, quan una beguda refrescant és més necessària que el dinar o el sopar. Però això també ha canviat en els nostres temps, igual com ha canviat la seguretat. Ara està mal vist beure (igual que fumar), i per tant la gent que beu és mirada amb certa reprovació per part d'una part de la població. Això és de vital importància quan parlem dels participants. Tots sabem el grau d'alcoholisme que suma el cercavila. Què creieu sobre això? S'hauria de vigilar que la gent no anés beguda? Qui ho hauria de fer, la mateixa colla o la comissió en darrera instància?

I que consti no vull criminalitzar el barret de palla. El considero un dels objectes més útils un 23 d'agost al migdia per estar sota el sol inclement.

Salut i Festa per damunt de tot!

S'hauria de regular la renovació de gent als balls

2008-06-27T16:19:00.007+02:00

Bé, després de tota una setmana amb el tema dels balladors eterns en trauré algunes conclusions. A l'enquesta han votat 28 persones. Un 50 % diu que no s'hauria de limitar el temps que els balladors surten en un ball mentre que un 46% pensen que sí i només una persona no ho té clar. Els comentaris, en canvi, han estat la majoria proposant sistemes de regulació de renovació dels balls. Com molt bé s'ha dit no s'han aportat gaires raons convincents per defensar que el sistema sigui tal com és. Com a propostes interessants hi han:

augmentar el número de components dels balls i que es parteixin les sortides. D'aquesta manera els balladors començarien compartint amb gent amb experiència i poc a poc s'anirien rellevant.
limitar el número d'anys que pot ballar una persona en el cas de que hi hagi demanda.
fer cas al protocol de festa major i posar en marxa les llistes a l'ajuntament.
que la comissió proposi un sistema i convidi als balls a aplicar-lo.
es podria tornar a fer la subhasta de balls.

I en l'altre sentit:

agrada veure segons quines cares sempre les mateixes.
els bons balladors no és bo pel ball que pleguin si no ho volen.
és molt difícil regular-ho i seria motiu d'enfrontament.

Jo volia que reflexionéssiu sobre una qüestió que ha sortit en el debat i que jo no trobo tan evident. Creieu que la Comissió hauria de tenir poder per regular qui i com entra la gent als balls? Potser la Comissió podria proposar, però no és una qüestió que haurien d'acordar els balls i fer una normativa comú?

Bé, que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions. Em poso a preparar el següent post ...

Salut i Festa!

Fotografies

2008-06-26T18:16:00.007+02:00

Aquest serà un nou apartat del bloc. Gràcies a l'Arxiu Històric de Sitges, i a Xavier Miret, cada setmana posarem una fotografia antiga sobre la festa major. Comencem amb una fotografia estupenda de la Moixiganga. Els vestits dels balladors no són molt diferents dels actuals, però mireu la gent del públic! No tinc paraules, una fotografia preciosa.

Es tracta de la moixiganga a la Palmera l'any 1959. Com que soc molt ignorant algú em podria explicar perquè passava per davant la Palmera? La Moixiganga feia la volta a l'Ajuntament a la sortida d'ofici? Per la llum sembla el migdia, i la gent va molt mudada (els nens porten el vestit típic dels dies de festa gran), per això dic que sembla la sortida d'ofici ... Digueu-hi la vostra!

Teniu totes les fotos que m'envieu penjades en un àlbum:

http://picasaweb.google.es/comissiodefestamajor

Salut i Festa!

Els balladors eterns

2008-06-20T11:50:00.005+02:00

Bé, doncs per demanda popular enceto aquest tema.

El rumor popular d'aquest poble (" y cuando el río suena agua lleva") diu que els balls de Festa Major son molt tancats i la gent no plega i per tant no pot entrar gent nova. Poso unes quantes consideracions:

- realment creieu que els balls no es renoven prou?

- és negatiu que la gent que pot estar molts anys ballant hi continuï? o el que és el mateix, veieu negatiu que hi hagi veterania i experiència en un ball?

- hauria d'estar limitat a un número d'anys concret? És fàcil decidir quants anys? Esteu segurs que hi hauria suficient gent nova per treure tos els balls al carrer al cap d'uns quants anys?

- és important que es quedi la gent que sap ballar o és més important que tothom tingui l'oportunitat de fer-ho encara que ho faci malament?

- Tots els balls han de tenir la mateixa velocitat de renovació? o son diferents les necessitats i aptituts necessàries en cada cas? No serà que ja es renoven quan cal?

- Si una persona està molt interessada en entrar en un ball i aguanta uns anys darrera d'aquest, i és una persona vàlida, no acaba entrant?

Personalment crec: que poca gent està disposada a ser cap de colla d'un ball perquè porta feina, que la gent no vol anar a assajar durant 2 mesos pq han d'anar de viatge, etc. que quan hi ha una sortida fora de temporada la gent s'escaqueja a sac, etc. Tot això ho dic per la meva experiència. Soc de Tarragona, el segon any de viure aquí vaig sortir a ballar amb les gitanes de l'abps i fa anys que plego però a les sortides encara hi he d'anar perquè no tenen prou gent. Cada any entren 2 balladores noves (de mitjana) i és el màxim que el ball pot acceptar per a què funcioni. I estic segura que si hi hagués una llarga cua per entrar hi hauria algunes veteranes que plegarien.

Bé, aquí us ho deixo, expliqueu-nos les vostres experiències. I voteu a l'enquesta!

Ah ! envieu-me una foto per publicar d'algun ball amb components que fa molts anys que surten! comissiodefestamajor@gmail.com

Salut i Festa!

El ritme de les processons

2008-06-19T10:14:00.004+02:00

Ja que veig que aquest tema funciona en els comentaris avui parlarem d'això. De moment totes les reunions que em fet amb els balls han estat bàsicament per aquest tema. A veure, anem a pams:

L'ordre de les processons. Personalment crec que l'ordre és especial i cal conservar-lo.
La durada de les processons. Les processons duren uns 3/4 d'hora de més per cada pseudoplaça que hi ha en el recorregut. Està clar que la llargada del recorregut no en té la culpa (pq si els balls el fessin sense aturar-se qualsevol recorregut duraria poquíssim). Llavors, tothom té ganes de ballar en els llocs on hi ha gent, si els primers s'aturen 3-4 minuts de mitjana els de darrera arriben a la plaça aquella 3/4 d'hora més tard. ( Imagineu-se 13 colles que hi ha abans dels cercolets 36 minuts, 19 colles abans del sant 57 minuts) Sabem que no totes les colles s'aturen, però la majoria sí. Nosaltres proposem que es balli, però amb respecte pels que estan darrera esperant-se. O sigui, que els diables facin una encesa, que els timbals no s'aturin, que els gegants entrin ballant i surtin ballant, que els pastorets ballin un ball, etc.
Els talls en el cercavila. Bé, els talls són deguts a l'efecte acordió. És exactament igual que el trànsit. Quan un colla espera massa en arrencar (pq estan despistats o pq es deixen lloc per ballar) a la que arrenca ho fa ràpid, corrent a ajuntar-se amb el del davant. Aquest efecte es va sumant i cap enrera les distàncies cada vegada són més grans. Per evitar això només hi ha una solució. Enlloc de fixar-se amb el del davant, tothom s'ha de fixar de no perdre el ball del darrera. D'aquesta manera no escurçarem el temps total, però el públic podrà gaudir més de l'espectacle.

Com a consideracions generals: el que hem pogut veure quan hem fet les reunions per sectors del cercavila, és que tothom es queixa del del davant i ningú és concient de fer res malament. No es tracta de fer res malament, es tracta de ser concients de que sortim tots junts a fer un espectacle global i tothom s'ha de lluïr per igual. I una altra cosa, com que la majoria de balladors no veuen mai tota la processó no tenen ni idea de què passa en un altre punt que no sigui el seu. Com en el trànsit de vehicles la solució per a que no es produeixi l'efecte acordio és que tothom dugui un ritme més constant.

Tot i això cal aclarir que tothom ha de ballar, que cada ball té un ritme diferent i que és un tema difícil de solucionar. Però jo estic convençuda de que entre tots ho podem millorar.

Apa, Salut i Festa!

La Festa Major de Sitges respecte les Festes Majors veïnes

2008-06-14T16:51:00.008+02:00

Aquesta setmana que ve, amb Sant Joan, comença l'època de les festes majors. A una, que és bastant folki, li agrada passejar-se pels diferents pobles, sovint molt a prop i de vegades més lluny, per tal de veure com es fan les coses i com es viuen les festes. Em consta que molts sitgetans tenen el mateix costum que jo i molts d'altres no. Volia que discutíssim una mica de com fan les coses a fora. Quins elements son envejables i quins no i sobretot, dels envejables quins creieu que seria bo exportar-los a Sitges.

Començo jo, per exemple. A part de les processons tenim les nits, que en altres pobles són la base de la festa. Jo crec, i suposo que hi estareu d'acord, en què les nits de Vilafranca o Vilanova són especatculars. Hi ha concerts de tots tipus, es solapen i no passa res, perquè hi ha públic per tot. A Sitges, potser per falta de pressupost, les nits son més modestes. És veritat que la Festa és tan intensa que la vigília, per exemple, la majoria no podríem gaudir gaire d'una nit molt espectacular. Però a Sitges hi ha molta gent i potser sí que n'hi hauria per tot!

Aquí us ho deixo. Espero comentaris i propostes, moltes propostes!

Salut i Festa!

La matinal a les 6h.

2008-06-12T08:36:00.011+02:00

Ahir, a la reunió, es va votar l'hora de la matinal. A les 6h. per majoria absoluta (13 vots a les 6h, 3 vots a les 7h., 1 vot a les 6:30h i 3 abstencions). I el compromís de no canviar-ho en els propers 3 anys. De totes maneres ha estat molt interessant la discussió. Felicitats a tots.

Ah, a l'enquesta del bloc el resultat ha sigut: 76% a les 6h (56 vots), 23% a les 7h i 1 sol vot no ho sabia. Els resultats son bastant similars als de la reunió. Bona mostra per fer estadística! (De totes maneres jo crec que la de jo dormo l'hauria d'haver triat més d'un ...)
Salut i Festa!

Per una festa major com cal, a les 6h o a les 7h la matinal?

2008-06-06T18:34:00.010+02:00

Aquest any s'ha tornat a posar sobre la taula la possibilitat de canviar l'hora de la matinal que s'ha fet tradicionalment a les 6h., a les 7h.
Els motius que porten a aquesta reflexió són els següents:

La sortida de després dels focs actualment s'acaba molt tard (a quarts de dues, les dues). Queden exactament 4 hores per sortir a la matinal, temps insuficient per a què els balladors descansin.

La sortida a les 7h. segurament portaria més públic familiar a la matinal i probablement menys públic jove que surt dels locals nocturns.

Aquesta hora de diferència permetria que l'empresa de neteja pugués netejar els carrers de la brutícia generada durant l'activitat de la nit.

Però havent formulat aquesta opció han sortit molts detractors. Les raons de perquè no a les 7h., o el que és el mateix, perquè cal la matinal a les 6h són:

Perquè sempre s'ha fet, i un any que es va canviar no es va continuar per alguna causa (no va funcionar?).

La gent que no va a dormir durant aquestes 4 hores, balladors inclosos, perquè gaudeixen dels actes que es programen a la nit, s'hauran d'esperar una hora més per sortir.

La matinal és a la matinada, els gegants i diables han de sortir de nit o amb la llum de l'albada. I perquè enlloc de a les 7h. també es podria proposar a les 8h. o a les 9h. o simplement no fer-la. O sigui, si s'ha de fer aquesta sortida que té com a nom matinal, ha de ser a l'albada.

Aquí us deixo la reflexió. Personalment crec que totes dues postures tenen raons suficients. Serà en una reunió amb tots els balls on es decidirà què fer. De totes maneres el públic també hauria de dir la seva, però quan dic públic vull dir els que es lleven a les 6h. per veure la matinal, no els que es queden a casa i es queixen!

Reflexionem-hi! I voteu a l'enquesta de la dreta de la pàgina, volem saber la vostra opinió!

Això sí, no ho oblideu, Salut i Festa!

PD. Necessito fotografies per publicar al bloc. Envieu-me les fotografies a comissiodefestamajor@gmail.com!

Per a què un bloc?

2008-06-01T13:00:00.011+02:00

Comencem.
Aquest any hi ha hagut canvis en la Comissió de Festa Major i Santa Tecla de Sitges. En Ramon Soler continua sent-ne el president i en Gari continua portant tota la part logística, però la resta dels representants som gent que formem part dels Balls de manera activa, almenys fins aquest any. Aquests som l'Oriol Julià (Cap de Colla de la Colla Jove de Diables), El Siscu Rosell (ballador de la Colla Jove de Bastons i casteller de la Colla Jove de Castells de Sitges), en Rafa Morillas (Cap de Colla de la Colla Mitjana de Bastons), en Siscu Núñez (geganter del Gegants Moros i membre de la Junta de l'Agrupació) i jo mateixa, Joana Fort (balladora del Ball de Gitanes de l'Agrupació i membre de la junta de la mateixa).

No sé molt bé com definir aquest bloc. Ens ha semblat que era una eina necessària, però l'ús que en fem decidirà com acaba sent i perquè el fem servir. De moment està obert a tots els comentaris i restarà així si veiem que els usuaris en fem un bon ús.

Així que animeu-vos a fer comentaris, enviar fotos i fins i tot articles si els voleu penjar. Hem de fer que el bloc funcioni!

Salut i Festa!